Aristòtil
Filòsof grec
Aristòtil [ἈριστοτέληΘ] (Estagira, Tràcia, 384 aC — Calcídia, Eubea, 322 aC) fou un filòsof grec. Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. El seu pensament en lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu fins ben entrat el segle XVI.
 Bust d'Aristòtil | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Obres de l'autor a Viquitexts | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Estagira (Grècia), 384 aC |
| Mort |
Antiga Calcis (Grècia), 322 aC (61/62 anys) |
| Ocupació | Filòsof |
| Els drets d'autor han expirat | |
 | |
Citacions
modifica- El pitjor de les lleis dolentes és que contribueixen a formar homes, pitjor que elles, encarregats d'executar-les.[1]
- El problema de mentir és que quan expliquis la veritat no et creuran.[2]
- El savi no diu tot el que pensa, però si pensa tot el que diu.[3]
- El savi no té com a prioritat buscar el plaer, sinó evitar el dolor.[2]
- En general els béns que provenen de l'atzar són els que provoquen enveja.[4]
- Els grans coneixements engendren els grans dubtes.[1]
- Fer alguna cosa dolenta i no sentir vergonya és la prova definitiva d'un caràcter malvat.[2]
- L'amistat és el més necessari de la vida; sense amics ningú voldria viure.[2]
- L'esperança és el somni de l'home despert.[1]
- La decisió no és un impuls.[5]
- La natura és eterna, no pas les coses.[4]
- La natura no fa res en va.[4]
- La riquesa consisteix molt més a gaudir que a posseir.[1]
- Més s'estima allò que amb més treball es guanya.[4]
- Qualsevol pot enfadar-se, això és molt fàcil. Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte, en el moment oportú, amb el propòsit just i de forma correcta, això certament, no resulta tan fàcil.[3]
- Res trobem a la ment que abans no hagi passat pels sentits.[2]
- Som el que fem repetidament. L'excel·lència, doncs, no és un acte, sinó un hàbit.[2]
- Són pitjors els nous rics que els que ja fa molt de temps que ho són.[4]
- Tot extrem és viciós, la virtut es troba al mig.[1]
- Si viu sol [és incapaç de viure en societat o no en té cap necessitat], o bé és un Déu o bé una bèstia.[6][7]
Política, Llibre I, c. 340 aC.
Atribuïdes
modifica- Plató és amic meu, però encara ho és més la veritat.[8]
- (en llatí) Amicus Plato, sed magis amica veritas.
- Recollit per Joan Ulpius a Epítom d'adagis
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Bolinches, 2005.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Aristòtil». L'Ofici de viure. Barcelona: Catalunya Ràdio S.R.G., 18-05-2009. Arxivat de l'original el 1367004579. [Consulta: 4 febrer 2013].
- ↑ 3,0 3,1 García, Joan J. «Píndoles de felicitat», cop. 2011. Arxivat de l'original el 1394468008. [Consulta: 4 febrer 2013].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Arróniz Hidalgo, 1997.
- ↑ Torralba, 2010.
- ↑ Torralba, 2009.
- ↑ «Aristotle, Politics». Library at the University of Wales, Swansea. [Consulta: 19 desembre 2016].
- ↑ Escolà, 1997, p. 77-129.
Bibliografia
modifica- Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, 1997. ISBN 8482971379.
- Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340.
- Escolà Tuset, Josep M. Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques. Barcelona: Edicions 62, 1997 (El Cangur ; 235). ISBN 8429742786.
- Torralba, Francesc. L'art de saber estar sol. Lleida: Pagès, 2009. ISBN 9788497798341 [Consulta: 1339091685].
- Torralba, Francesc. La llibertat que necessites. Badalona: Ara Llibres, 2010. ISBN 9788492552948 [Consulta: 1482170214].