Institució oratòria
Institució oratòria (en llatí: De institutione oratoria) és un manual de dotze volums sobre la teoria i la pràctica de la retòrica. Fou publicat per l'escriptor romà Marc Fabi Quintilià vers l'any 92.
Institutio oratoria | |
---|---|
Projectes germans | |
Dades generals | |
Autor | Quintilià |
Citacions
modifica- En tots els casos, els experiments són millors que els preceptes.[1]
- (en llatí) In omnibus fere minus valent praecepta quam experimenta.
- Institució oratòria. Llibre II, § 5.13.
- Ningú és tan dolent per voler ser vist així.[1]
- (en llatí) Neque enim est quisquam tam malus, ut videri velit.
- Institució oratòria. Llibre III, § 8.44.
- (en llatí) Iniquum petendum ut aequum feras.
- Institució oratòria. Llibre IV, § 5.16.
- El mentider necessita una bona memòria.[3]
- (en llatí) Mendacem memorem esse oportet.
- Institució oratòria Llibre IV, § 2,91.
- La consciencia val per mil testimonis.[3]
- (en llatí) Conscientia mille testes.
- Institució oratòria. Llibre V, § 11.41.
- El punt cabdal en l'art és que allò que facis sigui escaient.[3]
- (en llatí) Caput artis decere quod facias.
- Institució oratòria. Llibre V, § 11.3.177.
- (en llatí) Nimium enim risus pretium est, si probitatis impendio constat.
- Institució oratòria. Llibre VI, § 3.35.
- (en llatí) Ubi vinci necesse est, expedit cedere.
- Institució oratòria. Llibre VI, § 4.16.
- (en llatí) Nunquam vera species ab utilitate dividitur.
- Institució oratòria. Llibre VIII, § 3.11.
- L'esqueix d'un arbre molt noble dona fruit immediatament.[3]
- (en llatí) Generosioris arboris statim planta cum fructu est.
- Institució oratòria. Llibre VIII, § 3.76.
- (en llatí) Ubicumque ars ostentatur, veritas abesse videatur.
- Institució oratòria. Llibre IX, § 3.102.
- La correció és la part més útil dels estudis.[1]
- (en llatí) Emendatio pars studiorum longe utilissima.
- Institució oratòria. Llibre X, § 4.1.
- Mai és massa tard per a una bona resolució.[1]
- (en llatí) Neque enim rectae voluntati serum est tempus ullum.
- Institució oratòria. Llibre XII, § 1.31.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Harbottle, 1897.
- ↑ Escolà Tuset, 1997, p. 77-129.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Erasme de Rotterdam, 2018.
- ↑ Quintilià, 2002.
Bibliografia
modifica- Erasme de Rotterdam. No puc no parlar. Girona: Edicions de la ela geminada, 2018. ISBN 9788494856129.
- Escolà Tuset, Josep M. Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques. Barcelona: Edicions 62, 1997 (El Cangur ; 235). ISBN 8429742786.
- Harbottle, Thomas Benfield. Dictionary of Quotations (Classical). London: Swan Sonnenschein, 1897.
- Quintilià, Marc Fabi. Institució oratòria. Vol. V. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2002. ISBN 9788472253735.