Viquidites

Leli, de l'amistat

assaig filosòfic de Ciceró

Leli, de l'amistat (en llatí original: Laelius de Amicitia) és un assaig sobre l'amistat publicat per Marc Tul·li Ciceró publicat l'any 44 aC.

Infotaula d'obraLeli, de l'amistat
Laelius de amicitia
Fragment de Leli, de l'amistat
Projectes germans
  Informació a la Viquipèdia
Dades generals
Autor Ciceró
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
 
Crec que l'amistat no pot existir si no és entre persones bones.
 
L'amic segur es coneix en les situacions insegures.
(en llatí) Sentio nisi in bonis amicitiam esse non posse.
  Leli, de l'amistat. § 5.
  • Tota estimació es comparteix o bé entre dues persones només, o bé entre uns pocs individus.[1]
(en llatí) Omnis caritas aut inter duos aut inter paucos iungeretur.
  Leli, de l'amistat. § 6.
  • Els amics fins i tot absents són presents, fins i tot en la pobresa abunden, fins i tot quan són febles són forts, fins i tot -quelcom més difícil de dir- quan són morts, viuen.[1]
(en llatí) Quocirca et absentes adsunt et egentes abundant et imbecilli valent et, quod difficilius dictu est, mortui vivunt.
  Leli, de l'amistat. § 7.
  • No hi ha res més digne d'ésser amat que la virtut.[1]
(en llatí) Nihil est enim uirtute amabilius.
  Leli, de l'amistat. § 8.
  • Què hi ha d'estrany que les ànimes humanes s'entendreixin quan creuen percebre virtut i bondat en aquells amb qui es poden reunir per una relació diària?[1]
(en llatí) Quid mirum est, si animi hominum moueantur, cum eorum quibuscum usu coniuncti esse possunt, uirtutem et bonitatem perspicere uideantur?
  Leli, de l'amistat. § 29.
  • No hi ha res com l'amistat que, amb més dificultat, duri fins al darrer dia de la vida, perquè passa sovint que o bé ja no es dóna el mateix interès que abans, o bé es produeixen discrepàncies en els posicionaments polítics.[1]
(en llatí) Nihil difficilius esse dicebat, quam amicitiam usque ad extremum vitae diem permanere. Nam vel ut non idem expediret, incidere saepe, vel ut de re publica non idem sentiretur.
  Leli, de l'amistat. § 33.
  • Les veritables amistats són eternes.[1]
(en llatí) Verae amicitiae sempiternae sunt.
  Leli, de l'amistat. § 32.
  • És que hi ha res més absurd que delectar-se en tantes coses sens contingut, com són l'honor, la glòria, l'habitatge, la moda del vestit i la satisfacció corporal, i, en canvi, no delectar-se gens en una ànima revestida de virtuts, capaç d'estimar o bé, per dir-ho d'alguna manera, de retornar amor per amor?[1]
(en llatí) Quid enim tam absurdum quam delectari multis inanimis rebus, ut honore, ut gloria, ut aedificio, ut vestitu cultuque corporis, animante virtute praedito, eo qui vel amare vel, ut ita dicam, redamare possit, non admodum delectari?
  Leli, de l'amistat. § 49.
  • Els qui fingeixen amistats, a causa dels avantatges, desfan el nus més amable de l'amistat.[1]
(en llatí) Quidem uidentur qui utilitatum causa fingunt amicitias, amabilissimum nodum amicitiae tollere.
  Leli, de l'amistat. § 51.
  • La possessió d'amistats roman estable i segura per tothom, de manera que, encara que perdurin aquells altres béns materials que són com dons de la Fortuna, una vida solitària i mancada d'amics no pot ésser agradosa.[1]
(en llatí) Amicitiarum sua cuique permanet stabilis et certa possessio; ut, etiamsi illa maneant, quae sunt quasi dona Fortunae, tamen vita inculta et deserta ab amicis non possit esse iucunda.
  Leli, de l'amistat. § 55.
  • Cal posar una gran atenció en l'elecció dels amics, a fi que no comencem mai a estimar ningú que puguem acabar odiant.[1]
(en llatí) Ut ne quando amare inciperemus eum, quem aliquando odisse possemus.
  Leli, de l'amistat. § 60.
  • L'amic segur es coneix en les situacions insegures.[1]
(en llatí) Amicus certus in re incerta cernitur.
  Leli, de l'amistat. § 64.
  • Les amistats no han d'arribar mai, com passa amb les altres coses, a la sacietat: l'amistat més veterana ha d'ésser la que deixi més bon gust, com aquell vins que posen de manifest llur anyades.[1]
(en llatí) Non enim debent esse amicitiarum sicut aliarum rerum satietates; veterrima quaeque, ut ea vina, quae vetustatem ferunt, esse debet suavissima.
  Leli, de l'amistat. § 67.
  • El més important en una amistat és de posar-se al mateix nivell que l'inferior.[1]
(en llatí) Maximum est in amicitia parem esse inferiori.
  Leli, de l'amistat. § 68.
  • Tot el que és excel·lent és rar.[1]
(en llatí) Omnia praeclara rara.
  Leli, de l'amistat. § 79.
  • No hi ha res més difícil que trobar una cosa que, se la miri hom per on se la miri, sigui perfecta en el seu gènere.
(en llatí) Quicquam difficilius quam reperire quod sit omni ex parte in suo genere perfectum.
  Leli, de l'amistat. § 79.
  • La majoria de la gent, però, no reconeix cap altre bé en les relacions humanes que no sigui el de treure'n profit, i estima els amics com si es tractés de bestiar, sobretot aquells amics de qui espera treure el màxim profit.[1]
(en llatí) Sed plerique neque in rebus humanis quicquam bonum norunt, nisi quod fructuosum sit, et amicos tamquam pecudes eos potissimum diligunt ex quibus sperant se maximum fructum esse capturos.
  Leli, de l'amistat. § 79.
  • El veritable amic és com un altre jo.[1]
(en llatí) Verus amicus numquam reperietur; est esnim is, qui est tanquam alter idem.
  Leli, de l'amistat. § 80.
  • La naturalesa ha acordat que l'amistat sigui la fautora de les virtuts, no l'aliada dels vicis.[1]
(en llatí) Uirtutum amicitia adiutrix a natura data est, non uitiorum comes.
  Leli, de l'amistat. § 83.
  • Convé estimar algú després d'haver-lo jutjat, no jutjar-lo, quan hom s'ha començat a estimar.[1]
(en llatí) Cum iudicaris, diligere oportet, non, cum dilexeris, iudicare.
  Leli, de l'amistat. § 85.
  • La naturalesa humana no estima gens la soledat, i recolza sempre en alguna cosa com en un puntal, i això resulta encara molt més dolç si ho fa en el millor amic.[1]
(en llatí) Sic natura solitarium nihil amat semperque ad aliquod tamquam adminiculum adnititur; quod in amicissimo quoque dulcissimum est.
  Leli, de l'amistat. § 88.
  • La veritat és quelcom enutjós, quan d'ella neix l'odi, que és un verí per a l'amistat.[1]
(en llatí) Molesta ueritas, siquidem ex ea nascitur odium, quod est uenenum amicitiae.
  Leli, de l'amistat. § 89.
  • Quan les orelles d'un es tanquen a la veritat fins al punt que no pot sentir la veritat que ve de part de l'amic, cal renunciar a salvar-lo.[1]
(en llatí) Cuius autem aures clausae veritati sunt, ut ab amico verum audire nequeat, huius salus desperanda est.
  Leli, de l'amistat. § 90.
  • És propi de l'autèntica amistat d'amonestar i d'ésser amonestat, i de fer-ho, per part de l'un, amb franquesa, i no pas amb duresa, i, per part de l'altre, d'acceptar-ho amb paciència, i no pas amb resistència.[1]
(en llatí) Ut igitur et monere et moneri proprium est verae amicitiae et alterum libere facere, non aspere, alterum patienter accipere, non repugnanter.
  Leli, de l'amistat. § 91.
  • Una vida sense l'amor i la benevolença d'altri perd tot el seu encís.[1]
(en llatí) Caritate enim benevolentiaque sublata omnis est e vita sublata iucunditas.
  Leli, de l'amistat. § 102.
  • Col·loqueu en el cim més alt la virtut —sense la qual no hi pot haver amistat—.[1]
(en llatí) Vos autem hortor ut ita virtutem locetis, sine qua amicitia esse non potest.
  Leli, de l'amistat. § 104.

Referències

modifica
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 Ciceró, 1999.

Bibliografia

modifica
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Leli,_de_l%27amistat&oldid=138423»