Marc Porci Cató
polític, militar i escriptor romà
(S'ha redirigit des de: Cató el Vell)
Marc Porci Cató [Marcus Portius Cato] (Túsculum, 234 aC — Túsculum, 149 aC) fou un cónsol, militar, escriptor i orador romà. Posteriorment se l'anomenaria Cató el Vell o Cató el Censor per distingir-lo del seu besnét Marc Porci Cató, anomenat Cató el Jove.
Bust de Marc Porci Cató, dit el Vell | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Tusculum (Itàlia), 234 aC |
Mort |
Roma, 149 aC (84/85 anys) |
Ocupació | Escriptor, historiador de l'antiga Roma, economista, poeta, polític de l'antiga Roma, filòsof, orador, historiador i soldat |
Els drets d'autor han expirat | |
Citacions
modifica- Cartago ha d'ésser destruïda.[1]
- (en llatí) Ceterum censeo Karthaginem esse delendam.
- Segons les fonts consultades, cada vegada que se'l consultava sobre algun assumpte, Cató el Vell repetia constantment amb odi la frase que Cartago havia d'ésser destruïda (traducció literal de: Ceterum censeo Karthaginem esse delendam). Aquesta expressió actual pertany a una formulació del segle XIX (S. Thürlemann). Per altra banda, la versió més famosa i coneguda de la frase és Delenda est Carthago o també Carthago delenda est.
D'Agricolia
modifica- Terra bona ha de valer per ella mateixa[2]
- (en llatí) Solo bono, sua uirtute ualeat.
- Epígraf I.
- Guarda't bé de menysprear temeràriament l'experiència d'altri.[2]
- (en llatí) Caveto alienam disciplinam temere contemnas.
- Epígraf I.
- El cap de casa ha d'ésser apassionat de vendre, no de comprar.[2]
- (en llatí) Patrem familias vendacem, non emacem esse oportet.
- Epígraf II.
Atribuïdes
modifica- Amb la inactivitat els homes aprenen a obrar malament.[3]
- (en llatí) Homines nihil agendo discunt male agere.
- De re rustica.
- Citació atribuïda a Cató el Vell, citada per Luci Juni Moderat Columel·la
- De re rustica.
Dístics de Cató Disticha Catonis
modificaRelació de dístics atribuïts popularment a Marc Porci Cató. Foren escrites en època imperial (s. III-IV) i probablement per un autor desconegut anomenat Dionysius Cato. En l'època medieval, foren recollides, comentades, i potser ampliades, per Erasme de Rotterdam l'any 1513 en el llibre Dístics de Cató (Disticha Catonis).
Collectio distichorum uulgaris
modifica- Conserva el que t'han donat.[4]
- (en llatí) Datum serua.
- Vés amb bones companyies.[4]
- (en llatí) Cum bonis ambula.
- Vigila a qui dónes préstecs.[4]
- (en llatí) Cui des uideto.
- Manté la teva opinió.[4]
- (en llatí) Existimationem retina.
- Recorda el que llegeixes.[4]
- (en llatí) Quale legeri memento
- Acepta la llei que has dictat tu mateix.[4]
- (en llatí) Patere legem quam ipse tuleris.
- Recorda el bé que t'han fet.[4]
- (en llatí) Beneficii accepti esto menor.
Llibre I
modifica- No siguis el teu enemic i no et barallis amb tu mateix. Qui no està d'acord amb si mateix no s'entén amb cap altre.[4]
- (en llatí) Speme repugnando tibi tu contrarius esse: Conueniet nulli, qui secum dissidet ipse.
- (en llatí) Uirtutem primam esse puto, conpescere linguam: Proximus ille deo est, qui scit ratione tacere.
- Atès que el fil de la vida és tan incerta i fràgil, no posis la teva esperança en la mort de qualsevol altre.[4]
- (en llatí) Cum dubia et fragilis nobis sit uita tributa, In morte alterius spem tu tibi ponere noli.
- La paciència és la major de les virtuts humanes.[4]
- (en llatí) Maxima enim hominum semper patientia uirtus.
- Aprèn. Quan, súbita, veiem girar-se la fortuna, queda l'art: en la vida no deixa mai a l'home.[4]
- Cuida't de la salut, que és el més important i no culpis el temps d'allò que tu causes.[4]
- Cuita el teu aspecte, no les aparences, car persona que sigui honesta no se n'ocupa.[4]
- Fes despesa del que guanyes, que no et diguin avar: alça quin ric, sempre neda en la pobresa![4]
- No pateixis pels somnis: allò que durant el dia desitja la nostra ment, en somnis ho aconsegueix.[4]
- No tinguis por del terme on s'acaba la vida. Qui té mala sort malbarata sa vida.[4]
- Si vols ser feliç, menysprea les riqueses. Sempre pidola, avar, aquell qui les desitja.[4]
- Si vius d'esperances t'esclavitzes. Els teus guanys són imaginacions.[4]
Llibre II
modifica- (en llatí) Fronte capillata, post est occasio calva.
- Dístics de Cató, Llibre II, § 26.
Referències
modificaBibliografia
modifica- Escolà Tuset, Josep M. Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques. Barcelona: Edicions 62, 1997 (El Cangur ; 235). ISBN 8429742786.
- Cató, Marc Porci. D'agricolia. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1927 (Fundació Bernat Metge ; 26).
- Cató, Marc Porci. The distichs of Cato; a famous medieval textbook. Madison: University of Wisconsin Studies, 1922 [Consulta: 26 juny 2012].
- Ciceró, Marc Tul·li. Cató el Vell, De la vellesa. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1998, p. 101 (Fundació Bernat Metge (Col·lecció : text i traducció) ; 308). ISBN 8472256960.
- Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.