Llei
ordre jurídic que s'expressa normativament per regir una societat
La llei és la norma jurídica, de caràcter general i obligatori, dictada pels òrgans estatals o autonòmics als quals la Constitució i els estatuts d'autonomia atribueixen el poder legislatiu.
La llei, escultura de Jean-Jacques Feuchère | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Notícies a Viquinotícies | |
Multimèdia a Commons | |
Citacions
modifica- In Ctesiphontem oratio. — Èsquines
- El pitjor de les lleis dolentes és que contribueixen a formar homes, pitjor que elles, encarregats d'executar-les.[3]
- (en llatí) Corruptissima re publica plurimae leges.
- Annals. — Corneli Tàcit
- La llei és dura, però és llei.[5]
- (en llatí) Dura lex, sed lex.
- Digesta. Llibre 40. Article 9.12. — Justinià I
- La ignorància d'una llei no eximeix ningú.[5]
- (en llatí) Ignorantia legis neminem excusat.
- Les lleis bones tenen el seu origen en els mals costums.[3]
- Les lleis inútils afebleixen les necessàries.[3]
- (en francès) Les lois inutiles affaiblissent les lois nécessaires.
- De l'esprit des lois, 1748. — Montesquieu
- Ja que no podem canviar els homes, no ens cansem de canviar les lleis.[3]
- Promulguem nombroses lleis que fabriquen delinqüents, i després unes poques que els castiguen.[3]
- (en anglès) We enact many laws that manufacture criminals, and then a few that punish them.
- Les lleis les fan els qui estan en condicions de respectar-les -i només perquè hi estan.[6]
- Judicis finals, 1960. — Joan Fuster
Dites populars
modificaFrases fetes i locucions
modifica- Fer fer la llei a algú.[7]
- Exigir-li el compliment d'allò que és degut.
- (var.) Fer-ne més que la llei de Déu no mana.[9]
- (var.) Trobar-ne més que la llei de Déu no mana.[9]
- Haver-n'hi, fer-ne, etc., en gran abundància, excessivament.
- Posar sota la llei.[7]
- Posar-lo sota la dominació d'aquell.
- Saber molt de qüestions de Dret.
Endevinalles
modifica- Són coixes com qui les fa
i dretes solen anar.[10]
Referències
modifica- ↑ Sunzi, 2000.
- ↑ Harbottle, Thomas Benfield. Dictionary of Quotations (Classical). London: Swan Sonnenschein, 1897.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Bolinches, 2005.
- ↑ Peris i Juan, 2001.
- ↑ 5,0 5,1 Escolà Tuset, 1997, p. 77-129.
- ↑ Fuster, 1960.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Llei». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 8 juny 2012].
- ↑ Fontana Usuals, 2016, p. 8.
- ↑ 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «llei». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, 1982.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340.
- Escolà Tuset, Josep M. Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques. Barcelona: Edicions 62, 1997 (El Cangur ; 235). ISBN 8429742786.
- Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus. Els refranys més usuals de la llengua catalana (en català). Barcelona: Llibres de l'Índex, 2016. ISBN 978-84-942889-9-9.
- Fuster, Joan. Judicis Finals. Palma de Mallorca: Moll, 1960. ISBN 84-370-5731-0.
- Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.
- Sunzi. L'Art de la guerra. Barcelona: Proa, 2000 (Clàssics orientals ; 1). ISBN 8482568418.