Història de Roma

monumental història de l'antiga Roma escrita en llatí

Història de Roma [Ab Urbe Condita] és una obra sobre la història de l'antiga Roma escrita en llatí per Tit Livi, la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC. El seu títol significa "Llibres a partir de la fundació de la ciutat". L'obra cobreix des dels llegendaris temps d'Enees, unes quantes generacions abans de la llegendària fundació de Roma, fet que s'acostuma a situar en l'any 753 aC fins al moment de la mort de Drus el Vell, esdevinguda l'any 9 aC, durant el regnat d'August, l'època en què vivia Livi.

Infotaula d'obraHistòria de Roma
Ab Urbe condĭta
Ab Urbe condita.tif
Fragment de l'Ad urbe condita de Tit Livi
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Informació a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades generals
Autor Titus Livi
Publicació dècada del 10 dC
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

Llibre II
  • Obrar i sofrir valentament és propi d'un romà.[1]
(en llatí) Et facere et pati fortia Romanum est.
  Llibre II. § 12.
Paraules de Muci Escèvola al rei etrusc Porsenna.
  • La glòria menyspreada en el moment oportú, de vegades torna amb escreix.[1]
(en llatí) Spreta in tempore gloria interdum cumulatior redit.
  Llibre II. § 47.
Llibre III
(en llatí) Fit fastidium copia.
  Llibre III. § 1.
Llibre IV
  • Més val tard que mai.[1]
(en llatí) Potius sero quam numquam.
  Llibre IV. § 2.
  • La necessitat és l'última arma i la més poderosa.[1]
(en llatí) Necessitas ultimum et maximum telum est.
  Llibre IV. § 28.
Llibre V
 
«Ai, dels vençuts!»(Brennus)
(en llatí) Vae victis!
  Llibre V. § 48.
Frase pronunciada pel cap gal Brennus durant el setge de Roma (390 ac). Accedí a negociar la seva retirada de la ciutat a canvi d'un rescat convingut per tots dos costats combatents. Aquest rescat consistiria en un botí de mil lliures romanes en or (uns 327 kg). Els romans van portar l'or i es van adonar que els pesos estaven modificats. Llavors, van protestar davant el cap dels Gals Brennus, qui es va limitar a llançar la seva espasa per afegir-la als pesos de la balança i va exclamar: "Vae Victis!".
Llibre VI
  • Ningú no vol ésser superat, i menys per un parent.[1]
(en llatí) A proximis quisque minime anteiri vult.
  Llibre VI. § 34.
Llibre IX
  • La guerra és justa per a qui és necessària, i les armes són legítimes per a qui no es deixa cap altra esperança que les armes.[1]
(en llatí) Iustum est bellum, quibus necessarium, et pia arma, quibus nulla nisi in armis relinquitur spes.
  Llibre IX. § 1.
  • Que estigui lluny de les meves paraules l'ofensa.[1]
(en llatí) Absit invidia verbo.
  Llibre IX. § 19.
Llibre X
  • És injust que, sota l'arbre que hom ha plantat, un altre en culli el fruit.[1]
(en llatí) Quam quis arborem conseverit, sub ea legere alium fructum indignum est.
  Llibre X. § 24.
Llibre XXI
(en llatí) Dum Romae consulitur, Saguntum expugnatur.
  Llibre XXI. § 7.
En relació a l'abandó en que Romà deixà Sagunt, davant l'assalt d'Anníbal.
Llibre XXII
 
«Saps vèncer, Anníbal, però no saps aprofitar la victòria.» (Maharbal)
  • Qui menyspreï la glòria, la tindrà de debò.[1]
(en llatí) Gloriam qui spreverit, veram habebit.
  Llibre XXII. § 32.
  • La precipitació és imprudent i cega.[1]
(en llatí) Festinatio improvida est et caeca.
  Llibre XXII. § 39.
  • Saps vèncer, Anníbal, però no saps aprofitar la victòria.[1]
(en llatí) Vincere scis, Hannibal, uictoria uti nescis.
  Llibre XXII. § 51. — Maharbal
Paraules de Maharbal, general d'Annibal, retreient-li no marxar sobre Roma després de vèncer a la batalla de Cannas.
Llibre XXVIII
  • Les coses desconegudes es temen més.[1]
(en llatí) Maior ignoratum rerum est terror.
  Llibre XXVIII. § 44.
Llibre XXX
  • Els fets passats es poden reprovar més que corregir.[1]
(en llatí) Praeterita magis reprehendi possunt quam corrigi.
  Llibre XXX. § 30.
Llibre XXXIV
  • Cap llei no és prou satisfactòria per a tothom.[1]
(en llatí) Nulla lex satis commoda omnibus est.
  Llibre XXXIV. § 3.
  • Val més no acusar un malvat que absoldre'l.[1]
(en llatí) Hominem improbum non accusari tutius est quam absolvi.
  Llibre XXXIV. § 4.
Llibre XXX
  • Com més propícia és la fortuna, menys cal fiar-se'n.[1]
(en llatí) Maximae culque fortunae minime credendum est.
  Llibre XXX. § 30.
  • Millor i més segura és una pau certa que no un una victòria esperada.[1]
(en llatí) Melior tutiorque est certa pax quam sperata victoria.
  Llibre XXX. § 30.
Llibre XXXIV
  • Cal apreciar els amics pels fets, no per les paraules.[1]
(en llatí) Ex factis, non ex dictis amici pensandi.
  Llibre XXXIV. § 49.
Llibre XXXV
  • Amb el costum el treball es fa més lleuger.[1]
(en llatí) Consuetudine levior fit labor.
  Llibre XXXV. § 35.
Llibre XL
  • Les amistats han d'ésser immortals; les enemistats, mortals.[1]
(en llatí) Amicitias immortales, mortales inimicitias esse debent.
  Llibre XL. § 46.
Llibre XLV
  • No et refiïs de la sort present.[1]
(en llatí) Praesenti ne credas fortunae!
  Llibre XLV. § 8.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.