Plini el Vell
militar i científic romà
Gai Plini Segon [Gaius Plinius Secundus] (Como, ~24 dC — Stabia, 24 d'agost de 79), conegut amb el nom de Plini el Vell, fou un escriptor romà.
Gravat de Plini el Vell | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Novum Comum (Antiga Roma) (en) , dècada del 20 dC |
Mort |
Estàbia, 79 dC (49/59 anys) |
Ocupació | Escriptor, historiador, naturalista, militar, poeta, filòsof, historiador de l'art, funcionari i comandant militar |
Els drets d'autor han expirat | |
Citacions
modifica- Els béns no compensen els mals, tot i ésser iguals en nombre.[1]
- (en llatí) Nullum esse librum tam malum ut non aliqua parte prodesset.
- Correspondència amb Trajà. Llibre III, § 5.
- Frase de Plini el Vell, recollida per Plini el Jove
- Correspondència amb Trajà. Llibre III, § 5.
Història natural (Naturalis Historia)
modifica- Els béns no compensen els mals, tot i ésser iguals en nombre.[1]
- (en llatí) Bona malis paria non sunt, etiam pari numero.
- Història natural. Llibre VII, § 41.
- (en llatí) Mortalium nemo est felix.
- Història natural. Llibre VII, § 41.
- (en llatí) Nec laetitia ulla minimo maerore pensanda.
- Història natural. Llibre VII, § 41.
- Quanta gent s'ha perdut per la prosperitat![1]
- (en llatí) Quam multos bona perdidere!
- Història natural. Llibre VII, § 41.
- Cap mortal no és savi tothora.[1]
- (en llatí) Nemo mortalium omnibus horis sapit.
- Història natural. Llibre VII, § 131.
- En contemplar-la, la natura m'ha convençut que res del que ens en podem imaginar no és increïble.[1]
- (en llatí) Mihi contuenti sempre suasit rerum natura nihil incredibile existimare de ea.
- Història natural Llibre XI, § 2.
- La naturalesa humana és àvida de novetat.[1]
- (en llatí) Est natura hominum novitatis avida.
- Història natural. Llibre XII, § 11.
- (en llatí) Nulla est voluptas quae non assiduitate fastidium parit.
- Història natural. Llibre XII, § 40.
- A cadascú li agrada el que és seu.[1]
- (en llatí) Suum cuique placet.
- Història natural. Llibre XIV, § 8.
- (en llatí) Tunc animi secreta proferuntur volgoque veritas iam attributa vino est.
- Història natural. Llibre XIV, § 141.
- (en llatí) Magister alius casus.
- Història natural. Llibre XVII, § 101.
- (en llatí) Sapientia vino obumbratur.
- Història natural. Llibre XXIII, § 41.
- No hi ha mal que no tingui algun bé.[1]
- (en llatí) Malum alienum cave gaudium facias tuum.
- Naturalis Historia. Llibre XXVII, § 9.
- El millor és gaudir de la insensatesa dels altres.[3]
- (en llatí) Optimum aliena insania frui.
- Història natural. Llibre XXVII, § 31.
- Res no convé menys que conrear excel·lentment un camp.[3]
- (en llatí) Nihil minus expedit quam agrum optime colere.
- Història natural. Llibre XXVIII, § 36.
- Cap dia sense una ratlla.[1]
- (en llatí) Nulla dies sine linea.
- Història natural. Llibre XXXV, § 84.
- Frase atribuïda al pintor Apel·les
- Història natural. Llibre XXXV, § 84.
Referències
modificaBibliografia
modifica- Erasme de Rotterdam. No puc no parlar : selecció dels Adagis, traducció, estudi introductori i índex analític. Girona: Edicions de la Ela geminada, 2018. ISBN 9788494856129.
- Escolà Tuset, Josep M. Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques. Barcelona: Edicions 62, 1997 (El Cangur ; 235). ISBN 8429742786.
- Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.