Suetoni
erudit i escriptor llatí
Suetoni [Gaius Suetonius Tranquillus] (Roma?, aprox. 69 — Roma?, 140) va ser un erudit i escriptor llatí.
Projectes germans | |
---|---|
![]() | |
![]() | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
valor desconegut, 70 dC |
Mort |
Imperi Romà, 126 (55/56 anys) |
Ocupació | Escriptor, historiador, secretari, biògraf, poeta i antiquari |
Els drets d'autor han expirat | |
![]() |
Citacions modifica
Vides dels dotze Cèsars. Cèsar modifica
- El llinatge matern de la meva tia Júlia prové de reis, i el patern s'entronca amb els déus immortals; perquè és d'Ancus Marci que vénen els Marci Rex, nom que portà la seva mare, i és de Venus que vénen els Julis, dels quals és nissaga la nostra família.[1]
- (en llatí) Amitae meae Iuliae maternum genus ab regibus ortum, paternum cum diis inmortalibus coniunctum est. nam ab Anco Marcio sunt Marcii Reges, quo nomine fuit mater; a Venere Iulii, cuius gentis familia est nostra. est ergo in genere et sanctitas regum, qui plurimum inter homines pollent, et caerimonia deorum, quorum ipsi in potestate sunt reges.
- Vides dels dotze cèsars. Cèsar. — Juli Cèsar
- Justificació de l'origen diví de la família de Juli Cèsar
- Vides dels dotze cèsars. Cèsar. — Juli Cèsar
- (en llatí) Iacta alea est.
- Vides dels dotze cèsars. Cèsar. — Juli Cèsar
- Versions llatina i catalana de la cita que se li atribueix en creuar el Rubicó. No obstant, es creu que el que en realitat va dir fou un vers en grec. La versió més difosa de la cita és Alea iacta est
- Vides dels dotze cèsars. Cèsar. — Juli Cèsar
- Vaig arribar, vaig veure, vaig vèncer.[1]
- (en llatí) Veni, vidi, vici.
- Vides dels dotze cèsars. Cèsar. — Juli Cèsar
- Frase feta servir per Juli Cèsar l'any 47 aC en dirigir-se al Senat romà descrivint la seva victòria recent a la batalla de Zela
- Vides dels dotze cèsars. Cèsar. — Juli Cèsar
- Però això és una agressió![2]
- (en llatí) Ista quidem uis est!
- Vides dels dotze cèsars. Cèsar, 15 de març de 44 aC. — Juli Cèsar
- Cita expressada quan Til·li Címber li va agafar violentament la toga per ambdues espatlles donant el senyal d'inici de la conspiració contra Cèsar
- Vides dels dotze cèsars. Cèsar, 15 de març de 44 aC. — Juli Cèsar
Vides dels dotze Cèsars. Calígula modifica
- Fins aquí hem parlat d'un príncep; ara ens toca parlar d'un monstre.[3]
- (en llatí) Hactenus quasi de principe, reliqua ut de monstro narranda sunt.
- Vides dels dotze cèsars. Calígula, § 22.
- Hom observà i féu notar de seguida que tots els cèsars que havien estat occits pel ferro, a partir ja d'aquell que havia estat assassinat en temps de Cinna.[3]
- (en llatí) Observatum autem notatumque est in primis Caesares omnes, quibus Gai praenomen fuerit, ferro perisse, iam inde ab eo, qui Cinnanis temporibus sit occisus.
- Vides dels dotze cèsars. Calígula, § 60.
- Recorda't que tinc poder en tot i damunt tothom.[3]
- (en llatí) "Memento," ait, "omnia mihi et in omnis licere".
- Vides dels dotze cèsars. Calígula, § 29. — Calígula
Vides dels dotze Cèsars. Diví Claudi modifica
- Els afavorits per la son en tenen prou amb tres mesos per a tenir fills.[3]
- (en grec antic) Τοῖς εὐτυχοῦσι καὶ τρίμηνα παιδία.
- Vides dels dotze cèsars. Diví Claudi, § 1.
- Claudi consentí que els soldats, armats i en formació, li prestessin jurament de fidelitat, i prometé a cada un d'ells quinze mil sestercis; amb això fou el primer cèsar que comprà la fidelitat dels soldats amb diners.[3]
- (en llatí) Unum rectorem iam et nominatim exposcente, armatos pro contione iurare in nomen suum passus est promisitque singulis quina dena sestertia, primus Caesarum fidem militis etiam praemio pigneratus.
- Vides dels dotze cèsars. Diví Claudi, § 10.
- Salut, Cèsar, els que van a morir et saluden![4]
- (en llatí) Ave, Caesar, morituri te salutant.
- Vides dels dotze cèsars. Diví Claudi, § 21.
- Salutació que els gladiadors adreçaven a l'emperador abans de participar als combats. La frase original documentada a l'obra és «Have imperator, morituri te salutant!»
- Vides dels dotze cèsars. Diví Claudi, § 21.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Suetoni. Vides dels Dotze Cèsars. Volum I. Cèsar. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1966.
- ↑ 2,0 2,1 Suetoni, 1995.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Suetoni, 2010.
- ↑ Escolà, 1997, p. 77-129.
Bibliografia modifica
- Escolà Tuset, Josep M. Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques. Barcelona: Edicions 62, 1997 (El Cangur ; 235). ISBN 8429742786.
- Suetoni. El Diví Juli. Barcelona: La Magrana, 1995. ISBN 8474108322.
- Suetoni. Vides de Calígula, Claudi i Neró. Barcelona: Edicions 62, 2010. ISBN 9788429766073.