Saviesa
habilitat humana
La saviesa és la capacitat d'utilitzar el coneixement de manera intel·ligent i assenyada en la vida quotidiana. També, des del punt de vista filosòfic i religiós, és el coneixement superior, de caràcter teòric i pràctic, relatiu a la veritat darrera del real i al sentit i destí del món i, sobretot, de l'home.
Alegoria a la Saviesa i la Força | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Multimèdia a Commons | |
Citacions
modifica- Tan fàcil és al savi enriquir-se, com difícil que desitgi ser ric.[1]
- Els homes savis discuteixen els problemes, i els necis els decideixen.[1]
- El savi no diu tot el que pensa, però si pensa tot el que diu.[2]
- Qui és lliure, doncs? El savi, que es comanda ell mateix.[3]
- Sàtires. — Horaci
- El savi sempre va carregat de riqueses.[4]
- (en llatí) Homo doctus in se semper divitias habet.
- Faules. Llibre IV. XXIII. — Fedre
- Qui és lliure? El savi que pot dominar les seves passions, que no tem la necessita, la mort, ni les cadenes, que frena fermament el seus apetits i menysprea els honors del món, que confia exclusivament en si mateix i que ha llimat i polit les arestes del seu caràcter.[3]
- — Epictet
- Amb els defectes dels altres el savi corregeix els propis.[1]
- La saviesa Divina és destí i el seu decret ens fa estimar l'un a l'altre.[5]
- Allò que sabem sentir ho sabem dir.[1]
- L'home savi crea més oportunitats que les que troba[1]
- (en anglès) A wise man will make more opportunities, than he finds.
- Essays of Ceremonies and Respect, 1625. — Francis Bacon
- (en francès) Si tu réussis à bien te juger, c'est que tu es un véritable sage.
- El Petit Príncep. Capítol X, 1943. — Antoine de Saint-Exupéry
- La saviesa ens arriba quan ja no ens serveix de res.[8]
- (en castellà) La sabiduría nos llega cuando ya no nos sirve de nada.
Dites populars
modifica- A savi, poques noves basten.[9]
- De formatge i de dona, més savi serà qui menys en prendrà.[7]
- De savis és callar, i de bàmbols és xerrar.[9]
- El que el boig fa a la darreria, ho fa el savi a la primeria.[9]
- (var.) Mesura el savi, quan l'orat deixa la quartera.[9]
- (var.) El savi sap que no sap; el ximple, tot ho té al cap.[9]
Frases fetes i locucions
modifica- Ésser una persona amb molta ciència, o irònicament, d'una persona que presumeix de ser sàvia.
- A l'home sabut, no hi manca os de rosegar.[10]
- L'home instruït i coneixedor de l'entorn sempre troba la manera de viure.
- Crítica a aquells que no tenen virtuts ni reconeixen les dels altres.
- A la terra dels cecs el tort és el rei.[10]
- Una persona amb poc enteniment destaca entre els ignorants.
- (var.) El secret de l'Ametller, que només el sap un de cada carrer.[11]
- (var.) El secret de l'Ametller, que només el saben tres, els de la vila i els forasters.[11]
- Dit d'aquell afer que ha de ser privat i es fa públic.
- Fa referència a la Universitat de Salamanca, una de les principals d'Espanya, on se sol enviar-hi qui fa preguntes indiscretes i qui desitja saber coses sobre les quals hom vol guardar reserva.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340.
- ↑ García, Joan J. «Píndoles de felicitat», cop. 2011. Arxivat de l'original el 1394468008. [Consulta: 1393254943].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Torralba, Francesc. La llibertat que necessites. Badalona: Ara Llibres, 2010. ISBN 9788492552948.
- ↑ Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.
- ↑ Fromm, Erich. L'Art d'estimar. Barcelona: Edicions 62, 2002. ISBN 8429751130.
- ↑ Saint-Exupéry, Antoine de. El Petit Príncep. Barcelona: Empúries, 2003. ISBN 8475969798.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ «Diez frases de Gabriel García Márquez». Muy interesante. Madrid: GJ España, 2012. Arxivat de l'original el 1368523231. [Consulta: 21 maig 2013].
- ↑ 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 9,12 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Saviesa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 2 novembre 2024].
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Amades, Joan. Refranyer català comentat. Barceloma: Selecta, 1952.
- ↑ Amades, 2006, p. 46.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Refranys i dites (Ed. facsímil) (en català). Tarragona: L'Agulla de cultura popular, 2006 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 32). ISBN 8496294218.