Teognis
Teognis de Mègara (grec antic: Θέογνις ὁ Μεγαρεύς, Théognis ho Megaréus) va ser un poeta líric de l'antiga Grècia. L'obra que se li atribueix comprèn uns 1.400 versos de caràcter elegíac, en què abunden els consells dirigits especialment al correcte comportament durant els simposis.
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Mègara (Grècia), 570 aC |
| Mort | 485 aC (84/85 anys) |
| Ocupació | Poeta, epigramatista, elegista i escriptor |
| Els drets d'autor han expirat | |
 | |
Citacions
modifica- Segons les paraules, sembla un amic.[1]
- (en llatí) Lingua amicus.
Elegies § 63.
- Un embriac que dorm no ha de ser despertat.[1]
- (en llatí) Temulentus dormiens non est excitandus.
- Elegies § 469-470.
- Molesta que un savi parli enmig d'estúpids.[1]
- (en llatí) Molestum sapientem apud stultos loqui.
- Elegies § 625.
- He perdut els diners per confiar-hi.[1]
- (en llatí) Fiducia pecunias amisi.
- Elegies § 831.
- És preferible curar al principi que no pas al final.[1]
- (en llatí) Satius est initiis mederi quam fini.
- Elegies § 63.
Referències
modificaBibliografia
modifica- Erasme de Rotterdam. No puc no parlar : selecció dels Adagis, traducció, estudi introductori i índex analític. Girona: Edicions de la Ela geminada, 2018. ISBN 9788494856129.