Carabassa

La carabassa o carbassa és el fruit de les diferents espècies del gènere Cucurbita, una planta herbàcia anual oriünda d'Amèrica. En l'actualitat és també conreada extensament en tota Europa, i s'usa en l'alimentació de les persones i en la del bestiar.

Carabassa

Carabassa
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Espècie a Viquiespècies
Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie	Cucurbita
Regne	planta

Dites populars

En popa, ses carabasses redolen.

Escudella que bull massa, carabassa.

Fum i carabassa treuen el marit de casa.

Pel setembre, carabasses.

Qui pensa que ja sap massa, el cap té de carabassa.

• Bordó i carabassa donen vida regalada.
• Carbassa senyalada, carbassa morta.

(var.) Les carbasses, si es senyalen, es moren.

• Carbassa senyalada, carbassa neulada.
• Cent quintars de carabassa no fan una unça de greix.(Mall.)

(var.) Dos plats de carabassa no fan un dit de sèu.(Men.)

• De carabassa, amb poca n'hi ha massa.(or., val.)

(var.) Carabassa, ni poca ni massa.(Alcoi, Val.)

• En popa, ses carabasses redolen.(Mall.)
• Cada lliure de carbassa en fa perdre una de greix.
• Carbassa, amb poca n'hi ha massa.
• Casar-se lluny de casa és beure amb carbassa.
• El festeig que dura massa sol acabar amb carabassa.
• Fadrina galana, carbassa vana.
• Fam i carbassa treuen la gent de casa.
• Fum i carabassa treuen el marit de casa.
• La carbassa embafa.
• La carabassa embarassa.
• La carbassa ni engreixa ni embarassa.
• La carbassa tan dolenta és al mercat com a la panxa.
• Les carabasses rai, la carabassera quedi.
• Ni hivern sense capa, ni estiu sense carabassa.
• Ni per calor deixis la capa ni per fred la carabassa.
• Olla que bull massa té gust de carabassa.
• Pel setembre, carabasses.
• Per Nadal, rifes, i pel juny, carabasses.
• Per Sant Bernabé has de sembrar les carabasses, si vols que vagin bé.
• Qui amb donzella es casa, de vidre pren tassa, i qui es casa amb vídua beu amb carbassa.
• Qui beu en carabassa ni veu si beu poc ni si beu massa.
• Qui beu massa, té el cap de carabassa.
• Qui en fa massa, té el cap de carabassa.(Empordà)
• Qui es banya massa té el cap de carbassa.
• Qui gasta massa, té el cap de carabassa.(Empordà)

(var.) Qui en roba gasta massa, té el cap de carabassa.

(var.) Qui en vestits gasta massa té el cap de carabassa.

• Qui menja carbassa queda sense pols.
• Qui pensa que ja sap massa, el cap té de carabassa.
• Qui riu massa té el cap de carabassa.
• Qui s'alaba massa, té el cap de carabassa.
• Qui sopa massa té el cap de carabassa.
• Tot és carabassa, tant la llonga, la rodona i l'espanyola.
• Tramuntana pallaresa porta la carabassa al darrere.
• Tramuntana vertadera porta la carabassa al darrere.
• Vent en popa les carbasses naveguen.

Dites relacionades amb altres aliments

• Al vell, rave o carbassa amb ell.
• Arròs, carbassa i peix mor en vi i en aigua neix.
• Carabassa que no té vi, ni és carabassa ni carabassí.(Alcoi)
• Carabassa sense vi, digue-li fusta.
• Cigrons i carbassa, sembra'ls amb catxassa.
• Col i carabassa, tota la casa en passa.
• D'escarola i carbassa, amb poca n'hi ha massa.
• Encara no és a la carabassa i ja es torna vinagre.(Cat.)
• Escudella que bull massa, carabassa.
• Gat en sac, i vi en carabassa.(Men.)
• Les bledes i la carabassa, millor que al ventre a la bassa.
• Si a la carbassa hi toca el vent, no beuràs el vi calent.
• Tant bleda com carabassa, llença-la dins una bassa.

Endevinalles

• Collita més grossa
  de res més es fa.

• Collita més grossa
  de res més se'n fa.
  Em cull el qui estima,
  em té l'estudiant,
  em té aquell que neda
  i em té l'hortolà.

(var.) Collita més grossa
de res més es fa.
Em cull el que estima,
em té l'estudiant,
em té aquell que neda
i em té l'hortolà.

• Em cull qui m’estima,
  em té l’estudiant,
  em té el que neda,
  em té l’hortolà.

• Fes-me com vulles
  fins al maig no trauré les fulles.

• He anat dins s’hort,
  he trobat un homo mort,
  l’he alçat dret
  i li he tallat es xiulet.

• Quan és xic és ell,
  i quan és gros és ella.

• De xicotet jo sóc mascle,
  i femella de fadrí.
  A vore si ho trobes hui!

carabassa i carabassó

• ¿Què és allò
  que quan és xic és masculí
  i quan és gros és femení?

carabassó i carabassa

Frases fetes i locucions

Donar (o rebre) carbassa.

• A propòsit, carabasses.(Mall.)

Es diu quan algú surt a parlar d'una cosa que no lliga gens amb el que deien abans.

• Anar de son cap, com les carabasses.(Empordà)

Obrar de capritx, sense aconsellar-se ni refrenar-se per ningú.

• Cap de carabassa.

Cap sense intel·ligència.

• Carabassa i ceba.(Mall.)

Vol dir que en el menjar no es varia gens ni es surt del costum de sempre.

• Com ara plouen carabasses.

Es diu per manifestar que el que s'ha dit és mentida.

• Donar (o rebre o portar-se'n) carbassa.

Refús d'una persona a un pretendent/a.

• Estar carabassa.(Val.)

Estar tocat del bolet.

• Ésser tap i carbassa.

Ésser inseparables.

• Nedar sense carbasses.

En una empresa, no necessitar ajut de ningú.

• No poder beure'n en carbassa.

Ésser excel·lent una cosa, ésser rara.

• Sortir carbassa.

Ésser un meló, sortir aigualit i insípid.

• Tot just, carabassa i ceba!(Mall.)

Es diu quan algú intervé en la conversa fora de propòsit, dient coses que no lliguen gens amb les que s'han dit abans.

• Treure carbassa.

Suspendre un examen.

Bibliografia

• Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2. 
• Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
• Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
• Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0. 
• Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
• Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36). 
• Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.