Vinagre
líquid obtingut per fermentació acètica del vi o un altre alcohol
El vinagre és un líquid miscible obtingut mitjançant fermentació acètica del vi i dels seus subproductes com la brisa. També pot procedir d'altres productes similars com la sidra i el malt. Té un important ús gastronòmic com a condiment i com a conservant.
 Ampolles de vinagre balsàmic | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
modifica- (var.) A Cervera venen oli, a Cardona venen sal, a Santpedor el vinagre i a Sallent fan l'enciam.[1]
- Agafen més mosques amb una gota de mel que amb un barril de vinagre.[2]
- De bon vi, bon vinagre.[3]
- El nostre fill Roc no és fel, ni vinagre, ni arrop.[1]
- El vinagre, com més agre millor, però que el gasti el senyor rector.[3]
- El vinagre fa mal al vi.[2]
- El vinagre fa tornar magre.[3]
- Encara no és a la carabassa i ja es torna vinagre.[2]
- L'aire el vi fa tornar vinagre.[1]
- L'enciam, ben salat, força vinagre, ben oliat, per mans de boig remenat.[1]
- L'enciam salat, poc vinagre i ben oliat.[1]
- La cremadura amb vinagre es cura.[1]
- La fam fa dolç el vinagre.[1]
- La lletugeta va mal, sense oli, vinagre, pebre i sal.[1]
- Mel amb vinagre cura el mal, però és mal aspre.[1]
- Més s'abasta amb una ditada de mel que amb una arrova de vinagre.[3]
- Més val bon vinagre que mal vi.[2]
- No és amb vinagre que s'agafen les mosques.[3]
- Per l'agost, val més el vinagre que el most.[1]
- Quan la set t'apreti fort de la calor, no et carreguis d'aigua i glopeja-la amb vinagre o llimó.[3]
- Raïm mulllat, per vinagre aprofitat.[1]
- Sal i vinagre, cura de lladre.[3]
- Si no vols tenir poagre, ni una gota de vinagre.[3]
Frases fetes i locucions
modifica- Fer cara de vinagre.[2]
Fer cara seriosa i d'irritació.
- No haver de mester untar els queixals de vinagre per a menjar.[2]
- Tenir molta gana (Mallorca).
- Predicar consciència i vendre vinagre.[2]
- Ésser hipòcrita.
Referències
modificaBibliografia
modifica- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.