Europa
continent
Europa —del nom de la princesa fenícia Europa, Εὐρώπη, segons la mitologia grega— és un continent que comprèn la part occidental del supercontinent d'Euràsia. S'estén des de l'oceà Àrtic al nord, l'oceà Atlàntic a l'oest i la mar Mediterrània al sud. A l'est i sud-est, sol considerar-se separada d'Àsia per les conques dels Urals i el Caucas, el riu Ural, el mar Caspi i la mar Negre. Inclou també les illes properes com les Fèroe, la Gran Bretanya i Irlanda a l'Atlàntic, Sicília, Sardenya, Còrsega, Creta i les Balears a la Mediterrània, i Islàndia.
 Imatge satèl·lit d'Europa | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Ubicació | |
 | |
 |
Citacions
modifica- Europa és un Estat format per diverses províncies.[1]
- (en francès) L'Europe est un Etat composé de plusieurs provinces.
- Abans de deu anys tota Europa serà cosaca, o tota una república.[2]
- (en francès) Avant dix ans toute l'Europe peut être cosaque, ou toute en république.
Las Cases, Memorial de Sainte-Hélène. — Napoleó Bonaparte
- (en alemany) Ein Gespenst geht um in Europa – das Gespenst des Kommunismus.
- Introducció del Manifest del Partit Comunista, 1848. — Karl Marx i Friedrich Engels
- (en italià) Parigi è il caffè dell'Europa.
- I obrint lo llibre immens de sa memòria, / descabdella el fil d'or d’aquesta història, / de perles d'occident pur enfilai; / i el jove, per qui Europa era poc ampla, / de l'ànima les ales més eixampla, / com l'àliga marina al pendre espai.[5]
- L'Atlàntida, 1878. — Jacint Verdaguer
- O Europa, filla del Rey Agenor, que per Jouis, requirint ho la tua bellesa, meresquist esser feta la terca part del mon.[6]
- Curial i Güelfa, 1901. — Antoni Rubió i Lluch
- El nostre passat —d'Europa— ve en gran part d'Orient. S'ha fet habitual dir que la nostra civilització, d'origen grecollatí, és oposada a la d'Orient. [...] No hem rebut dels llatins més que la noció d'Estat.[7]
- (en francès) Notre passé nous vient en grande partie d'Orient. C'est devenu un lieu commun de dire que notre civilisation, étant d'origine gréco-latine, s'oppose à l'Orient. [...] Nous n'avons reçu des Latins que la notion d'État.
- «À propos de la question coloniale» a Écrits historiques et politiques, 1943. — Simone Weil
- Que l'Europa política és necessària és un fet clar, pels mateixos motius que han originat el seu actual procés constitutiu: la recerca de la pau entre les nacions que la componen, l'espai comú econòmic, la determinació cultural comú, ...[8]
- «Europa es necessària però, és possible?» (cap. 10) a Europa y el Imperio, 2005. — Antonio Negri
Dites populars
modificaReferències
modifica- ↑ «Montesquieu a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. Arxivat de l'original el 1377427686. [Consulta: 30 març 2013].
- ↑ Harbottle, Thomas Benfield; Dalbiac, Philip Hugh. Dictionary of Quotations (French). New York: The MacMillan, 1908.
- ↑ Marx, Karl; Engels, Friedrich. Manifest comunista. [S.l.]: [s.e.], [1930?]).
- ↑ Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, 1997. ISBN 8482971379.
- ↑ Verdaguer, 2003, p. 30.
- ↑ Rubió y Lluch, 1901, p. III, 19.
- ↑ Weil, 1999, p. 435.
- ↑ Negri, 2005, p. 83.
- ↑ Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Sector central litoral.. València: L'Estel, 1968, p. 126-128-129-132.
Bibliografia
modifica- Negri, Antonio. Europa y el Imperio : reflexiones sobre un proceso constituyente. Tres Cantos: Akal Ediciones, 2005. ISBN 8446022737.
- Rubió y Lluch, Antonio. Curial y Guelfa. Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres, 1901.
- Verdaguer, Jacint. Atlantis. 1a. ed. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003. ISBN 8484155331.
- Weil, Simone. Œuvres. Paris: Gallimard, 1999. ISBN 9782070754342.