Cap

part d'un animal

El cap d'un animal és la part anterior del cos que conté la boca, el cervell i diversos òrgans sensorials (generalment òrgans de visió, oïda, olfacte i gust).

Cap
Sobo 1909 260.png
Cap humà
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Dites popularsModifica

  • A on no hi ha cap, tot són coes.[1]
(var.) Allà on no hi ha cap, no hi ha barret.[1]
  • Any de naps, poc maldecaps[2]
  • Apedaçant s'arriba al Cap d'Any[2](Vall d'Aran) 
  • Aquest cap només barretina.[2]
  • Arc de sant Martí a la prima, tapa't mariner amb la caputxina[2]
(var.) Arc de sant Martí al matí, aixeca't el caputxí.[2]
  • Arc de sant Martí, al matí fa ploure i al capvespre fa espargir[3](Menorca) 
(var.) Arc de sant Martí, al matí fa ploure i al vespre fa aclarir.[3]
  Pronostica el temps a partir de l'aparició de l'arc de sant Martí.
  • Cap dret i cor net.[1]
  • Cap gros, cap talòs.[1]
(var.) A qui el cap li creix, el seny se li enxiqueix.[1]
  • Cap pelat, cabellera de soldat.[1]
  • Cap pelat, tothom hi té part.[1]
(var.) Cap sense barret, tothom hi té dret.[1]
(var.) Cap sense barretina, tothom hi barrina.[1]
(var.) Més val ser cap de sardina que coa de pagell.[1]
(var.) Val més ser cap d'arengada que cua de llus.[1]
(var.) Val més ser cap de sardina que coa d'anfós.[1]
  • Quan el cap fa mal, tot fa mal.[1]
  • Tants de caps, tants de barrets.[1]

EmbarbussamentsModifica

  • Dins quin cap cap cap de corda?
    Dins cap cap cap cap cap de corda.[4]

EndevinallesModifica

  • A dalt del pi
    n'hi ha un molí,
    al dalt del molí
    hi ha dues fonts,
    després de les fonts
    hi ha dos miralls
    i una placeta
    que hi corren tots els cavalls.[5]
  • A Roma hi ha un palau encantat
    on al mig hi ha una font,
    damunt de la font dos miralls,
    damunt dels miralls una plaça,
    damunt de la plaça un bosc de pins.[6][5]
  • Dalt d'un pi hi ha un molí,
    hi ha un canyar hi ixen els bous a pasturar.[6]
  • Dalt del pi
    n'hi ha un molí,
    dalt del molí hi ha dues fonts,
    dalt de les fonts hi ha dos miralls,
    dalt dels miralls hi ha una placeta
    que hi corren tots els cavalls.[6]
  • Un camp sembrat,
    sota del camp una plaça,
    sota la plaça dos mirallets,
    sota els mirallets dues fonts,
    i sota de les fonts un convent de monges blanques
    i un frare xerraire.[6]
  • Un convent de monges blanques,
    al mig un frare vermell,
    més amunt dues fonts,
    més amunt dos mirallets,
    més amunt hi ha una plaça
    on es passegen els senyors cavallers.[6]
  • Un corral ple de monges boges;
    la priora va de roig.
    Més amunt dos foradets,
    més amunt dos espillets,
    més amunt una torreta
    on es passegen els senyorets.[7]
  • Un forn,
    dos fumerals,
    damunt els fumerals dos nius,
    dintre cada niu un ou,
    dalt de tot hi ha un terrat,
    amb senyorets i senyoretes que s’hi passegen.[6][5]
  • Un palau amb una font;
    damunt la font, dos miralls;
    damunt els miralls, la plaça
    per on pastura el bestiar[8]
(var.) Un palau amb una font;
damunt la font, dos miralls;
damunt els miralls, un bosc
on pastura el bestiar.[9]
(var.) Un palau amb una font;
damunt la font, dos miralls;
damunt els miralls, una plaça
on pasturen els polls.[10]
  • Un parc donat
    que els cavallers s'hi han passejat.[6]
(var.) Un prat nuat
que els cavallers s’hi passegen.[6]

Frases fetes i locucionsModifica

  • Anar a cap i barreja[11](Vimbodí) 
(var.) Anar (de) cap per avall[11]
  Anar ocupat
  • Anar a l'altre cap de món[11]
  Anar molt lluny.
  • Anar amb el cap baix[11]
  Anar amb el cap abaixat, acotat.
(var.) Anar amb el cap sota l'ala[12]
  Estar trist, capficat.
Cast. Estar cabizbajo.
  Anar amb el cap alt en senyal d'altivesa, de no haver-se d'avergonyir de res.
  • Anar de (o a) capgirells[13]
  Anar fent canvis sobtats.
  • Anar per mal cap[14]
  Llançar-se a perdició i misèria.
Es diu a Igualada. Ja ho trobem documentat en Eiximenis.
  Estar-hi abocat; predestinat;no meditar les coses i fer-les irreflexivament.
Martí i Adell (1987): "Anar de cap" com a sinònim d'"Anar de cul, que crec que és castellanisme, de "Ir de cabeza (o de mal en peor). Miravitlles (1989) el tracta de castellanisme per "Anar de corcoll (o a la desfeta), "A cada bugada es perd un llençol".
  • Anar-l'hi el cap[14]
  Anar-l'hi la vida.
Cast. Jugarse la cabeza (o el cuello) en algo.
  • Anar-se-li'n del cap[14]
(var.) Anar-se-li'n (o Fugir-li) de la barretina.[14]
(var.) Caure de la memòria (o en l'oblit)[14]
(var.) Deixar (o posar) en l'oblit.[14]
(var.) Emportar-s'ho el vent.[14]
(var.) Fugir-l'hi del cap.[14]
  Oblidar-ho, esborrar-se-li de la memòria.
  • Anar-se'n cap cot[2]
(var.) Anar-se'n amb la cua entre les cames (o escuat, o moscat).
  Anar-se'n avergonyit, moix.
  • Anar-se'n de cap[2]
  Dirigir-se directament a un lloc sense pensar.
  • Arrencar-se els cabells del cap[3]
  Com a acte de desesperació o també de gran penediment.
Amades (1951), al "Refranyer català comentat" diu que es fa ressò d'un costum antiquíssim a Roma amb motiu dels enterraments. Entre gents humils els parents hi concorrien esbullant-se i estirant-se els cabells.
  Visionari.
  Il·lusionar-se amb facilitat.
  Ser molt fantasiós.
  • Tirar-s'hi de cap.[15]
  Emprendre una activitat de forma decidida i sense gaire reflexió.
  Persona sense seny.

ReferènciesModifica

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «capo». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Pàmies i Riudor, 2012, p. 43.
  3. 3,0 3,1 3,2 Pàmies i Riudor, 2012, p. 44.
  4. Bassa, Ramon «Un tigre, dos tigres, tres tigres, o la fonologia i les seves relacions amb la llengua parlada i escrita» (PDF). Maina. Escola universitaria de professorat d'EGB [Palma], 5, (1982), pàg. 40-43 [Consulta: 23 agost 2015].[Enllaç no actiu]
  5. 5,0 5,1 5,2 Bassols, 1994.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 Amades, 1982.
  7. Martí i Adell, 1991.
  8. Llibre Endevinalles, 1925.
  9. Castellví, 1956.
  10. Correig i Blanchar, 1986.
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 Pàmies i Riudor, 2012, p. 39.
  12. 12,0 12,1 12,2 Pàmies i Riudor, 2012, p. 40.
  13. Pàmies i Riudor, 2012, p. 41.
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 14,6 14,7 14,8 Pàmies i Riudor, 2012, p. 42.
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 Espinal, Maria Teresa. Diccionari de sinònims de frases fetes. Universitat Autònoma de Barcelona, 2006, p. 1578. ISBN 84-490-2441-2. 

BibliografiaModifica

  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya : cançoner. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2. 
  • Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
  • Correig i Blanchar, Montserrat; Cugat i Solà, Laura; Rius i Benito, Dolors. Una Capseta blanca que s'obre i no es tanca (en català). 2a edició. Barcelona: Ed. Graó, 1986. ISBN 9788485729111. 
  • El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19). 
  • Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0. 
  • Pàmies i Riudor, Víctor. En cap cap cap (en català). Vallromanes: l'autor, 2012 (Enciclopèdia paremiològica del cos humà; 2). ISBN 9788461581108.