Cigró
El cigró o ciuró (Cicer arietinum) és la llavor de la cigronera, planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, pubescent, erecta, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles estipulades, imparipinnades, amb els folíols ovats i fortament serrats.
.jpg) Cigrons | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Definició al Viccionari | |
| Taxonomia | |
 |
Dites populars
modifica- Cigrons i carbassa, sembra'ls amb catxassa.[1]
- Del cigró, beu-te el caldo i tira-ló.[2]
- El bon cigró, arrugat i gros, amb cara vella i cul de fornera.[1]
- El cigró, per Sant Josep, just sembrat i tot just nat.[1]
- La mongeta i el cigró van tenir aquesta raó: diu el cigró, «jo sóc millor»; diu la mongeta: «jo, més tendreta».[1]
- No li diguis cigró que no el tinguis al sarró.[3](Empordà, Costa de Llevant)
- Pagès, pagès: si et vols salvar, la fava espessa i el cigró clar.[3]
- Per l'abril, el cigró ni sembrat ni per afemar.[1]
- Per l'agost, cigrons i most.[1]
- Per un cigró no deixa de coure's l'olla.[3](Val.)
- Per un cigró no es perd l'escudella.[1]
Frases fetes i locucions
modifica
Plorar intensament.
- No prear un ciuró.[3]
- No tenir en gens de preu una cosa
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Viladot-Puig, 2003.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cigró». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
modifica- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.