Empordà
comarca històrica catalana
L'Empordà és una regió natural i històrica del nord-est del Principat de Catalunya, entre el Vallespir, la Garrotxa, el Gironès, la Selva i el Mediterrani, que constitueix la façana marítima de la regió de Girona.
 l'Empordà | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Ubicació | |
 | |
 |
Citacions
modifica- Cap á la part del Pírineu, / vora els serrats y arrán del mar, /s'obre una plana riallera: / és l'Empordà.[1]
L'Empordà dins del llibre Visions i Cants. — Joan Maragall
- Fragment inicial de L'Empordà escrita per Joan Maragall per a l'Orfeu Català
- L'Empordà –sento dir– és un país d’arrauxats, de tabalots, d’hereus-escampa, d’enfollits.[2]
- El quadern gris, 24 de març de 1918. — Josep Pla
- Opinió sobre la gent de l'Empordà
- Jo, que sóc un home del Baix Empordà, confesso que el nom d'Empordanet m'agrada. Sempre han estat del meu gust les coses petites, manejables. L'Empordà com un totultrapassa els meus mitjans de percepció. L'Empordanet es lliga amb la meva manera d'ésser, amb el meu vol curt, amb el gust que em donen les coses concretes indeterminades.[2]
- En tot cas, el castell de Montgrí és el botó de la roda de l'Empordà, fins al punt que es pot dir que la nostra vida consisteix a anar voltant aquest castell, per terra i per mar. Les muntanyes que el suporten tenen una nuesa mineral, però el seu perfil és d’una dolçor fascinadora. Són d’un color de coll de tórtora sobre un fons de flor de farigola, morada.[2]
Dites populars
modifica- A S'Agaró, figues del dol de bacó, de tot l'Empordà és la millor.[3]
- A Sous, cinc cases i dos bous, enllà, enllà el poble més gran de l'Empordà.[3]
- De bruixes a Llers, i de pa a Fortià, n'hi ha més que en tot l'Empordà.[3]
- Els empordans paguen amb glans.[3]
- Les noies de l'Empordà, molt mirar i poc tocar.[4]
- El rovell de l'ou de l'Empordà és Borrassà.[3]
- Garnatxa de l'Empordà és el millor vi que hi ha.[5]
- La terra de l'Empordà és prop Girona, el port de Salou vora Tarragona, el Ter prop de Vic, el Tordera vora Hostalric i l'Ebre a Tortosa.[3]
- Per Sant Sebastià, tramuntana a l'Empordà.[5]
- Quan ve la grua de l'Empordà, sembra, pagès, que hora n'és ja.[3]
- Si a l'Empordà vas, dels de Bàscara et guardaras; si amb ells fas pareller, al cap de l'any sense cap diner.[5]
- Si de dona vols canviar, porta-la a l'Empordà.[3]
- Si per la Mare de Déu de l'Empordà terreja, ven el blat, que n'hi haurà anyada; si verdeja, guarda'l, que no hi haurà ni palla.[3]
- Som del plom, som del plom de l'Empordà, d'un poble que en diues Sous.[3]
- Trons a Mallorca, aigua a l'Empordà.[6]
- Urgell i Empordà, Déu ens do gra.[3]
- Neu a muntanya, pluja a l'Empordà.[7]
Referències
modifica- ↑ Maragall, Joan. «L'Empordà». Obres Completes d'en Joan Maragall. Barcelona: Gustau Gili, 1912. [Consulta: 27 febrer 2012].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «El blog del Quadern gris». Xarxa de Mots, 2008-2009. [Consulta: 26 abril 2013].
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 Parés i Puntas, 1999, p. 479-528.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Empordà». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Viladot-Puig, 2003.
- ↑ Rocas, Irene; Angelats, Rosa (ed.); Vila, Pep (ed.). Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas. [Palafrugell]: Arxiu Municipal de Palafrugell, 2004. ISBN 8492343249.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «muntanya». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
modifica- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.