Mallorca

illa de la Mediterrània
(S'ha redirigit des de: Mall.)

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Infotaula de geografiaMallorca
Mallorca.jpg
Vista satèl·lit de l'illa de Mallorca
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.svg  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Ubicació
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

  • Teuladins de la plaça de Santa Eulàlia,
    adéu, adéu, adéu.
    Me'n vaig i no sé quan podré tornar a l'illa.[1]
  «Les illes» a Antibes (1960-1971), 1976. — Vicent Andrés i Estellés
  • [Mallorca] és la Verda Helvècia sota el cel de la Calàbria amb la solemnitat i el silenci de l'Orient.[2]
(en francès) C'est la verte Helvétie sous le ciel de la Calabre, avec la solennité et le silence de l'Orient.
  Un hiver à Majorque, 1842. — George Sand
  • Mallorca, do'm menjar i beure,
    que em seran dolços tos fruits![3]
  «L'estimada de Don Jaume», 1900. — Joan Maragall

Dites popularsModifica

  • A Mallorca vull anar, a cercar una mallorquina, que les noies de Barcelona no saben passar farina. [4]
  • Mallorca, terra porca.[5]
  Dita formulada pels menorquins.
  • Mallorquina, puça fina.[6]
  • Montgó clar, mallorquí, fe't enllà![7]
  Si no hi ha núvols al Montgó , la navegació es fàcil per alta mar.
  • Trons a Mallorca, aigua a la porta.[5]
(var.) Trons a Mallorca, aigua a l'Empordà.[8]
  • Val més un veí a la porta que un parent a Mallorca.[5]

Frases fetes i locucionsModifica

  • Fora Mallorca.[5]
  Expressió amb què els mallorquins indiquen tota terra separada de la seva per la mar.
  • No tocar a Mallorca.[5]
  Dir disbarats, estar lluny de la raó.

ReferènciesModifica

  1. «Any Estellés 1993 - 2013: vint anys de la defunció». Consorci per a la Normalització Lingüística. [Consulta: 17 abril 2018].[Enllaç no actiu]
  2. Sand, George. Un hiver à Majorque. Barcelona: Emege, 1982, p. 10. 
  3. Maragall, Joan. «s:Visions & Cants/L'estimada de Don Jaume». A: Visions & Cants, 1900. 
  4. «Refranys (Centre de Documentació de Cultura Popular, 1935)». Calaix. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 1535871935. [Consulta: 25 agost 2018].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Mallorca». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  6. Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  7. Sanchis Guarner, 1983, p. 51-52, Vol. 3. Sector meridional.
  8. Rocas, Irene; Angelats, Rosa (ed.); Vila, Pep (ed.). Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas. [Palafrugell]: Arxiu Municipal de Palafrugell, 2004. ISBN 8492343249. 

BibliografiaModifica

  • Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674. 

Enllaços externsModifica