Mallorca
illa de la Mediterrània
(S'ha redirigit des de: Mall.)
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears, i és lloc d'origen dels mallorquins.
 Vista satèl·lit de l'illa de Mallorca | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Ubicació | |
 | |
 |
CitacionsModifica
- Teuladins de la plaça de Santa Eulàlia,
adéu, adéu, adéu.
Me'n vaig i no sé quan podré tornar a l'illa.[1]
«Les illes» a Antibes (1960-1971), 1976. — Vicent Andrés i Estellés
- [Mallorca] és la Verda Helvècia sota el cel de la Calàbria amb la solemnitat i el silenci de l'Orient.[2]
- (en francès) C'est la verte Helvétie sous le ciel de la Calabre, avec la solennité et le silence de l'Orient.
- Un hiver à Majorque, 1842. — George Sand
- Mallorca, do'm menjar i beure,
que em seran dolços tos fruits![3]
- «L'estimada de Don Jaume», 1900. — Joan Maragall
Dites popularsModifica
- A Mallorca vull anar, a cercar una mallorquina, que les noies de Barcelona no saben passar farina. [4]
- Mallorca, terra porca.[5]
Dita formulada pels menorquins.
- Si no hi ha núvols al Montgó , la navegació es fàcil per alta mar.
- Trons a Mallorca, aigua a la porta.[5]
- Val més un veí a la porta que un parent a Mallorca.[5]
Frases fetes i locucionsModifica
- Fora Mallorca.[5]
Expressió amb què els mallorquins indiquen tota terra separada de la seva per la mar.
- No tocar a Mallorca.[5]
- Dir disbarats, estar lluny de la raó.
ReferènciesModifica
- ↑ «Any Estellés 1993 - 2013: vint anys de la defunció». Consorci per a la Normalització Lingüística. [Consulta: 17 abril 2018].[]
- ↑ Sand, George. Un hiver à Majorque. Barcelona: Emege, 1982, p. 10.
- ↑ Maragall, Joan. «s:Visions & Cants/L'estimada de Don Jaume». A: Visions & Cants, 1900.
- ↑ «Refranys (Centre de Documentació de Cultura Popular, 1935)». Calaix. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 1535871935. [Consulta: 25 agost 2018].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Mallorca». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 51-52, Vol. 3. Sector meridional.
- ↑ Rocas, Irene; Angelats, Rosa (ed.); Vila, Pep (ed.). Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas. [Palafrugell]: Arxiu Municipal de Palafrugell, 2004. ISBN 8492343249.
BibliografiaModifica
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.