La tramuntana és el vent del nord i que sol ésser molt fred i fort.

Tramuntana
Rosa dels vents
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Dites populars

modifica
(var.) Tramuntana al matí, pluja a la tarda.[5]
  • Tramuntana, bergantana.[5]
  • Tramuntana de primavera, pluja al darrera.[5]
  • Tramuntana, fresca i sana.[4]
  • Tramuntana, la mar plana.[5]
  • Tramuntana, ni bona ni sana.[4]
  • Tramuntana pallaresa, la carbassa i la corretja.[4]
  • Tramuntana per Sant Miquel, tot l'any miraràs el cel.[5]
  • Tramuntana, tarda sana.[4]
  • Tramuntana tramuntanot, cap ovella no m'has mort.[4]
  • Tramuntana, vent de gana.[4]
  • Tramuntana vertadera, porta la carabassa al darrera.[5]
  • Vent de tramuntana, si no mor en es tres dies, dura una setmana.[5](Men.) 

Frases fetes i locucions

modifica
  • Bufar més fort que la tramuntana[8]
  Tenir molta vanitat o presumpció.
  Córrer molt veloçment.
  • Perdre la tramuntana de vista.[5](mall.) 
  Perdre el nord, l'orientació; perdre els sentits, desmaiar-se (Mall.).

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Viladot-Puig, 2003, p. 151-154.
  2. 2,0 2,1 2,2 Parés i Puntas, 1999, p. 26-35.
  3. 3,0 3,1 «Tramontana, tramuntana, tramontan [vent del nord]». ParemioRom : Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori. Barcelona: Departament de Filologia Romànica, Universitat de Barcelona, 2011. [Consulta: 6 setembre 2014].
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 Amades, 1938.
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «tramuntana». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  6. Rosa Angelats i Pep Vila. Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas. Arxiu Municipal de Palafrugell, 2004, p. 43. ISBN 84-923432-4-9. 
  7. Anton Trepat, Josep. Refranys de vora mar. Barcelona: Editorial Noya, S.A., 1995. ISBN 84-7486-088-1. 
  8. «Tramuntana». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 juny 2012].

Bibliografia

modifica
  • Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles). 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.