L'arròs és una planta herbàcia anual i semiaquàtica, de la família de les gramínies, de tija en canya, erecta, que arriba a tenir més d’un metre d’alçada, amb fulles linears de 5 a 10 mm d’amplada, una mica aspres, i espícules uniflores, proveïdes o no d’aresta, disposades en panícula. El seu gra és un dels principals aliments de la humanitat, inclòs a la dieta del 70% de la població mundial.

Infotaula taxonòmicaArròs
Grans d'arròs
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Modifica dades a Wikidata

Dites populars

modifica
 
Arròs, peix i pebrot, volen el vi ben fort.
(var.) L'arròs i el gaspatxo volen foc de borratxo.[5](Alcoi) 
(var.) L'arròs fa el ventre gros i la panxa prima.[5]
(var.) L'arròs fa el ventre gros i la panxa llisa, i no cal camisa.[5](Reus, Val.) 
(var.) Arròs fa el ventre gros i el pit estret.[5](Empordà) 

Endevinalles

modifica
  • En l'aigua me creï
    en l'aigua me muic,
    en ella me mengen
    i en ella me muic.[8]
  • Mirat per l'indret
    és un vegetal,
    mirat al revés
    sóc un mineral.[8]
  • Què és una cosa
    que té es cap en es foc
    i es peus dins s'aigo?[9]

Frases fetes i locucions

modifica
  Anar convidat o de franc a algun lloc.
  • Arròs i gall mort i gallina a l'olla.[10]
  En relació a un bon dinar.
  Festejar-la o fer-li l'amor.
  Guanyar molts diners
  • Tenir una cosa d'arròs.[10]
  Tenir una cosa de franc.

Referències

modifica

Bibliografia

modifica
  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «arròs». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  • Castells, Marta. Vegana i catalana: la cuina de tota la vida sense ingredients d'origen animal. Barcelona: Viena, 2016. ISBN 9788483308868. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Gomis i Mestre, Cels. Botànica popular catalana : dites i tradicions populars referents a les plantes (en català). La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2015 (Talaia clàssics, núm. 2). ISBN 9788494256462. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674. 
  • Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan").