Arròs

L'arròs és una planta herbàcia anual i semiaquàtica, de la família de les gramínies, de tija en canya, erecta, que arriba a tenir més d’un metre d’alçada, amb fulles linears de 5 a 10 mm d’amplada, una mica aspres, i espícules uniflores, proveïdes o no d’aresta, disposades en panícula. El seu gra és un dels principals aliments de la humanitat, inclòs a la dieta del 70% de la població mundial.

Arròs

Grans d'arròs
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons
Taxonomia

Dites populars

Arròs, peix i pebrot, volen el vi ben fort.

• A Reus, per Sant Pere bou i arròs.
• Alberic és poble ric per l'arròs de fora coto, per les anyades de seda i les jugades de loto.
• Arròs, carbassa i peix mor en vi i en aigua neix.
• Arròs covat, per al gat.
• Arròs i bugada, foc de brasa.(Val.)
• Arròs, Catalina, que la carn embafa!
• Arròs, peix i pebrot, volen el vi ben fort.(Bar., Val.)

(var.) L'arròs i el gaspatxo volen foc de borratxo.(Alcoi)

• D'arròs, cansalada i pa, en Josep us en vendrà.
• De totes maneres, arròs amb ceba.
• De València, ni l'arròs.
• Després de festa major, arròs amb espinacs.
• Els escolans de Santa Coloma tot menjant arròs es van cremar la gola.
• En treure l'arròs del foc no abandonis mai el lloc.
• L'arròs fa el ventre gros.(Empordà, Olot, Maestrat, Val.)

(var.) L'arròs fa el ventre gros i la panxa prima.

(var.) L'arròs fa el ventre gros i la panxa llisa, i no cal camisa.(Reus, Val.)

(var.) Arròs fa el ventre gros i el pit estret.(Empordà)

• L'arròs i les patates bullides allarguen la vida.
• L'endemà de Nadal, arròs de catedral.
• Molt d'arròs fa mal al cos.(Cat.)
• Paella de pobre: arròs amb ceba i bacallà.
• Peix, arròs i pebre volen vi per beure.
• Per a arròs, en la Ribera; per a tomàquets Gandia; per a bon peix, en Altea; per a cacauet, Alzira.
• S'arròs fa es cap gros.(Mall., Men.)
• Sia d'arròs, sia de faves, estiga jo ple.(Mall.)
• Tant és arròs com fil negre.(Men.)
• Tot mariner de puny clos, creix dins s'aigo com s'arròs.
• Un plat d'aigua amb arròs, clavells i flors.

Endevinalles

• En l'aigua me creï
  en l'aigua me muic,
  en ella me mengen
  i en ella me muic.

• Mirat per l'indret
  és un vegetal,
  mirat al revés
  sóc un mineral.

• Què és una cosa
  que té es cap en es foc
  i es peus dins s'aigo?

Frases fetes i locucions

• Anar d'arròs.

Anar convidat o de franc a algun lloc.

• Arròs i gall mort i gallina a l'olla.

En relació a un bon dinar.

• Fer l'arròs a una dona.(Bar., Mataró)

Festejar-la o fer-li l'amor.

• Fer-se l'arròs amb una cosa.(Valls)

Guanyar molts diners

• Tenir una cosa d'arròs.

Tenir una cosa de franc.

Bibliografia

• Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
• Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «arròs». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
• Castells, Marta. Vegana i catalana: la cuina de tota la vida sense ingredients d'origen animal. Barcelona: Viena, 2016. ISBN 9788483308868. 
• Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
• Gomis i Mestre, Cels. Botànica popular catalana : dites i tradicions populars referents a les plantes (en català). La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2015 (Talaia clàssics, núm. 2). ISBN 9788494256462. 
• Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
• Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674. 
• Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan").