Carabassa
gènere de plantes
(S'ha redirigit des de: Carbassa)
La carabassa o carbassa és el fruit de les diferents espècies del gènere Cucurbita, una planta herbàcia anual oriünda d'Amèrica. En l'actualitat és també conreada extensament en tota Europa, i s'usa en l'alimentació de les persones i en la del bestiar.
 Carabassa | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Cucurbita |
| Regne | planta |
 | |
Dites popularsModifica
.jpg)
Escudella que bull massa, carabassa.
- Bordó i carabassa donen vida regalada.[1]
- Carabassa, ni poca ni massa.[2]
- Carbassa senyalada, carbassa morta.[3]
- (var.) Les carbasses, si es senyalen, es moren.[3]
- Carbassa senyalada, carbassa neulada.[1]
- Cent quintars de carabassa no fan una unça de greix.[2]
- De carabassa, amb poca n'hi ha massa.[2]
- Dos plats de carabassa no fan un dit de sèu.[2]
- En popa, ses carabasses redolen.[2]
- Qui gasta massa, té el cap de carabassa.[2]
- (var.) Qui en roba gasta massa, té el cap de carabassa.[2]
- (var.) Qui en vestits gasta massa té el cap de carabassa.[1]
- Qui en fa massa, té el cap de carabassa.[2]
- Qui s'alaba massa, té el cap de carabassa.[2]
- Tot és carabassa, tant la llonga, la rodona i l'espanyola.[2]
- Cada lliure de carbassa en fa perdre una de greix.[4]
- Carbassa, amb poca n'hi ha massa.[4]
- Casar-se lluny de casa és beure amb carbassa.[4]
- El festeig que dura massa sol acabar amb carabassa.[4]
- Fadrina galana, carbassa vana.[4]
- Fam i carbassa treuen la gent de casa.[4]
- Fum i carabassa treuen el marit de casa.[4]
- La carbassa embafa.[4]
- La carabassa embarassa.[1]
- La carbassa ni engreixa ni embarassa.[4]
- La carbassa tan dolenta és al mercat com a la panxa.[4]
- Les carabasses rai, la carabassera quedi.[4]
- Ni hivern sense capa, ni estiu sense carabassa.[1]
- Ni per calor deixis la capa ni per fred la carabassa.[1]
- Olla que bull massa té gust de carabassa.[4]
- Pel setembre, carabasses.[1]
- Per Nadal, rifes, i pel juny, carabasses.[1]
- Per Sant Bernabé has de sembrar les carabasses, si vols que vagin bé.[1]
- Qui amb donzella es casa, de vidre pren tassa, i qui es casa amb vídua beu amb carbassa.[4]
- Qui beu en carabassa ni veu si beu poc ni si beu massa.[1]
- Qui beu massa, té el cap de carabassa.[4]
- Qui es banya massa té el cap de carbassa.[4]
- Qui menja carbassa queda sense pols.[4]
- Qui pensa que ja sap massa, el cap té de carabassa.[1]
- Qui riu massa té el cap de carabassa.[1]
- Qui sopa massa té el cap de carabassa.[1]
- Tramuntana pallaresa porta la carabassa al darrere.[1]
- Tramuntana vertadera porta la carabassa al darrere.[1]
- Vent en popa les carbasses naveguen.[4]
Dites relacionades amb altres alimentsModifica
- Al vell, rave o carbassa amb ell.[4]
- Arròs, carbassa i peix mor en vi i en aigua neix.[4]
- Carabassa que no té vi, ni és carabassa ni carabassí.[2]
- Carabassa sense vi, digue-li fusta.[1]
- Cigrons i carbassa, sembra'ls amb catxassa.[4]
- Col i carabassa, tota la casa en passa.[4]
- D'escarola i carbassa, amb poca n'hi ha massa.[4]
- Encara no és a la carabassa i ja es torna vinagre.[2]
- Escudella que bull massa, carabassa.[4]
- Gat en sac, i vi en carabassa.[2]
- Les bledes i la carabassa, millor que al ventre a la bassa.[2]
- Si a la carbassa hi toca el vent, no beuràs el vi calent.[4]
- Tant bleda com carabassa, llença-la dins una bassa.[4]
Frases fetes i locucionsModifica
- A propòsit, carabasses.[2]
Es diu quan algú surt a parlar d'una cosa que no lliga gens amb el que deien abans (Mallorca).
- Anar de son cap, com les carabasses.[2]
- Obrar de capritx, sense aconsellar-se ni refrenar-se per ningú (Empordà).
- Cap de carabassa.[2]
- Cap sense intel·ligència.
- Vol dir que en el menjar no es varia gens ni es surt del costum de sempre (Mallorca).
- Com ara plouen carabasses.[2]
- Es diu per manifestar que el que s'ha dit és mentida.
- Donar (o rebre o portar-se'n) carbassa.[5]
- Refús d'una persona a un pretendent/a.
- Estar carabassa.[2]
- Estar tocat del bolet (Val.).
- Ésser inseparables.
- Nedar sense carbasses.[6]
- En una empresa, no necessitar ajut de ningú.
- No poder beure'n en carbassa.[6]
- Ésser excel·lent una cosa, ésser rara.
- Sortir carbassa.[6]
- Ésser un meló, sortir aigualit i insípid.
- Es diu quan algú intervé en la conversa fora de propòsit, dient coses que no lliguen gens amb les que s'han dit abans (Mallorca).
- Treure carbassa.[5]
- Suspendre un examen.
ReferènciesModifica
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 Viladot-Puig, 2003.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Carabassa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 Cinc mil, 1965.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 4,19 4,20 4,21 4,22 4,23 4,24 Parés i Puntas, 1999, p. 94-101.
- ↑ 5,0 5,1 «Carabassa». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 25 de juny de 2012]
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Carbassa». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 juny 2012].
BibliografiaModifica
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.