Carabassa

gènere de plantes

La carabassa o carbassa és el fruit de les diferents espècies del gènere Cucurbita, una planta herbàcia anual oriünda d'Amèrica. En l'actualitat és també conreada extensament en tota Europa, i s'usa en l'alimentació de les persones i en la del bestiar.

Infotaula taxonòmicaCarabassa
Pumpkin 2 - Evan Swigart.jpg
Carabassa
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Wikispecies-logo.svg  Espècie a Viquiespècies
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie Cucurbita
Regne planta
Modifica dades a Wikidata

Dites popularsModifica

 
En popa, ses carabasses redolen.
 
Escudella que bull massa, carabassa.
 
Fum i carabassa treuen el marit de casa.
 
Pel setembre, carabasses.
 
Qui pensa que ja sap massa, el cap té de carabassa.
  • Bordó i carabassa donen vida regalada.[1]
  • Carbassa senyalada, carbassa morta.[2]
(var.) Les carbasses, si es senyalen, es moren.[2]
(var.) Dos plats de carabassa no fan un dit de sèu.[3](Men.) 
  • De carabassa, amb poca n'hi ha massa.[3](or., val.) 
(var.) Carabassa, ni poca ni massa.[3](Alcoi, Val.) 
  • En popa, ses carabasses redolen.[3](Mall.) 
  • Cada lliure de carbassa en fa perdre una de greix.[4]
  • Carbassa, amb poca n'hi ha massa.[4]
  • Casar-se lluny de casa és beure amb carbassa.[4]
  • El festeig que dura massa sol acabar amb carabassa.[4]
  • Fadrina galana, carbassa vana.[4]
  • Fam i carbassa treuen la gent de casa.[4]
  • Fum i carabassa treuen el marit de casa.[4]
  • La carbassa embafa.[4]
  • La carabassa embarassa.[1]
  • La carbassa ni engreixa ni embarassa.[4]
  • La carbassa tan dolenta és al mercat com a la panxa.[4]
  • Les carabasses rai, la carabassera quedi.[4]
  • Ni hivern sense capa, ni estiu sense carabassa.[1]
  • Ni per calor deixis la capa ni per fred la carabassa.[1]
  • Olla que bull massa té gust de carabassa.[4]
  • Pel setembre, carabasses.[1]
  • Per Nadal, rifes, i pel juny, carabasses.[1]
  • Per Sant Bernabé has de sembrar les carabasses, si vols que vagin bé.[1]
  • Qui amb donzella es casa, de vidre pren tassa, i qui es casa amb vídua beu amb carbassa.[4]
  • Qui beu en carabassa ni veu si beu poc ni si beu massa.[1]
  • Qui beu massa, té el cap de carabassa.[4]
  • Qui en fa massa, té el cap de carabassa.[3](Empordà) 
  • Qui es banya massa té el cap de carbassa.[4]
  • Qui gasta massa, té el cap de carabassa.[3](Empordà) 
(var.) Qui en roba gasta massa, té el cap de carabassa.[3]
(var.) Qui en vestits gasta massa té el cap de carabassa.[1]
  • Qui menja carbassa queda sense pols.[4]
  • Qui pensa que ja sap massa, el cap té de carabassa.[1]
  • Qui riu massa té el cap de carabassa.[1]
  • Qui s'alaba massa, té el cap de carabassa.[3]
  • Qui sopa massa té el cap de carabassa.[1]
  • Tot és carabassa, tant la llonga, la rodona i l'espanyola.[3]
  • Tramuntana pallaresa porta la carabassa al darrere.[1]
  • Tramuntana vertadera porta la carabassa al darrere.[1]
  • Vent en popa les carbasses naveguen.[4]

Dites relacionades amb altres alimentsModifica

EndevinallesModifica

  • Collita més grossa
    de res més es fa.[5]
  • Collita més grossa
    de res més se'n fa.
    Em cull el qui estima,
    em té l'estudiant,
    em té aquell que neda
    i em té l'hortolà.[6]
(var.) Collita més grossa
de res més es fa.
Em cull el que estima,
em té l'estudiant,
em té aquell que neda
i em té l'hortolà.[7]
  • Em cull qui m’estima,
    em té l’estudiant,
    em té el que neda,
    em té l’hortolà.[5]
  • Fes-me com vulles
    fins al maig no trauré les fulles.[5]
  • He anat dins s’hort,
    he trobat un homo mort,
    l’he alçat dret
    i li he tallat es xiulet.[5]
  • Quan és xic és ell,
    i quan és gros és ella.[5]
  • De xicotet jo sóc mascle,
    i femella de fadrí.
    A vore si ho trobes hui![8]
carabassa i carabassó
  • ¿Què és allò
    que quan és xic és masculí
    i quan és gros és femení?[9]
carabassó i carabassa

Frases fetes i locucionsModifica

 
Donar (o rebre) carbassa.
  Es diu quan algú surt a parlar d'una cosa que no lliga gens amb el que deien abans.
  Obrar de capritx, sense aconsellar-se ni refrenar-se per ningú.
  • Cap de carabassa.[3]
  Cap sense intel·ligència.
  Vol dir que en el menjar no es varia gens ni es surt del costum de sempre.
  • Com ara plouen carabasses.[3]
  Es diu per manifestar que el que s'ha dit és mentida.
  • Donar (o rebre o portar-se'n) carbassa.[10]
  Refús d'una persona a un pretendent/a.
  Estar tocat del bolet.
  Ésser inseparables.
  • Nedar sense carbasses.[11]
  En una empresa, no necessitar ajut de ningú.
  • No poder beure'n en carbassa.[11]
  Ésser excel·lent una cosa, ésser rara.
  • Sortir carbassa.[11]
  Ésser un meló, sortir aigualit i insípid.
  Es diu quan algú intervé en la conversa fora de propòsit, dient coses que no lliguen gens amb les que s'han dit abans.
  • Treure carbassa.[10]
  Suspendre un examen.

ReferènciesModifica

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 Viladot-Puig, 2003.
  2. 2,0 2,1 Cinc mil, 1965.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Carabassa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 4,19 4,20 4,21 4,22 4,23 4,24 Parés i Puntas, 1999, p. 94-101.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Amades, 1982.
  6. Bassols, 1994.
  7. Castellví, 1956.
  8. Martí i Adell, 1991.
  9. Serra i Boldú, 1922.
  10. 10,0 10,1 «Carabassa». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 25 de juny de 2012]
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 «Carbassa». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 juny 2012].

BibliografiaModifica

  • Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2. 
  • Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36). 
  • Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.