Ase

mamífer de la família dels èquids
(S'ha redirigit des de: Ases)
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.

L'ase, ruc o burro (Equus asinus) és un mamífer de la família dels èquids. La paraula "ruc" també s'usa per definir el mascle de l'ase, mentre que la femella és coneguda com a somera.

Infotaula taxonòmicaAse
Ase català
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie Equus africanus asinus
Regne animal
Modifica dades a Wikidata

Dites populars modifica

(var.) Alabat, ruc, que a vendre et duc![3]
(var.) Alabat, ruc, que a fira et duc![3]
  Es diu per recriminar els immodestos.
  • Amb l'ase i amb la mala muller, a bastonades hom s'ha de fer.[2]
(var.) Dolent ha d'esser l'ase que no pot estrenar lo bast.[1](Olot) 
  • Dona boja i burro guit, bon partit.[2]
  • El burro creix y l'albarda no.[7](català arcaic) 
  • El burro d'Algemesí, sempre bramant y sempre fadrí.[7](català arcaic) 
  • El burro d'Arcadia, va carregat d'òr y menja palla.[7](català arcaic) 
  • El burro menja gram, quan li apreta la fam.[7]
  • El burro qu'entropeça dos vòltes en la mateixa pedra, es burro de veres.[7](català arcaic) 
  • El burro sempre va davant del arriero.[7](català arcaic) 
  • El burro del traginer sempre va a davant.[3]
  Es diu als que solen dir "jo i en tal", posant-se sempre al primer lloc.
  • El burro vell, si no tira, guía.[7]
  • El burro y el ignorant son fills de cosins germans.[7](català arcaic) 
  • El sol de maig estella el cap del burro.[2]
  • Home casat, ruc espatllat.[1]
  • L'ase d'en Mora, que de quantes veu s'enamora.[2]
(var.) La vergonya era verda i se la va menjar un ase.[9]
(var.) La vergonya era verda i se la va menjar un ruc.[9]
  Dir-li a algú que no té vergonya.
(var.) Besada d'ase no taca.[1](Men.) 
  Els ases són una gran ajuda per als pagesos pobres.

Endevinalles modifica

  • De baixant de lo pelut
    li dareu de lo pelós
    i un parell de besaculs per vós.[13]
Ase, segó, ous.

Frases fetes i locucions modifica

 
«Gràcies a Déu que ha parit la burra!» (Es diu quan algú diu o fa quelcom que li recava)
 
«Sembla que no hagis vist mai un burro volar.» (Es diu de qui s'admira de coses poc admirables.)
 
«Té orelles de burro.» (Tenir les orelles grosses)
  Es diu quan a algú se li ha de repetir les coses.
  Es diu quan algú reconeix el seu error.
  • Delicat com una ungla d'ase.[3]
  • Dic pestes del ruc, però me l'enduc.[9]
  Critica a aquells que fan menyspreu de les coses i és notori que estan desitjant-les.
  • Duràs més cops que un burro de Guixaire.[3]
  Es diu per a amenaçar algú.
  • És anat per ase i tornat per burro.[3]
  Es diu quan algú se'n va a donar un encàrrec i no se'n surt.
  • És vergonyós com un burro de gitano.[3]
  Es diu a Avinyonet (Alt Empordà).
  • Ésser com els burros de l'Urgell, que en veure la càrrega ja suena.[2]
  Ésser molt malfeiner
  • Fa creixença de burro.[3]
  Es diu a la Vall d'Hostoles (Garrotxa) quan una persona es molt viva de petit i es va tornant lletja i babaua amb els anys.
  • Gràcies a Déu que ha parit la burra![3]
  Es diu quan algú diu o fa quelcom que li recava.
  • L'han enviat a engegar la burra.[3]
  Es diu quan algú es confessa i no l'absolen.
  • No veure'n dos dalt (o damunt) d'un burro.[14]
  • Per tu s'ha tret l'ase de l'estable.[3]
  Es diu quan algú vol aprofitar-se de quelcom fet per un altre.
(var.) És un ase mort.[3]
  Es diu quan quelcom pesa molt.
  • Quan l'ase s'haurà mort de rialles.[3]
  Es diu per negar-se a fer el que se li demana.
  Rebre molts cops.
  • Sembla que no hagis vist mai un burro volar.[3]
  Es diu de qui s'admira de coses poc admirables.
  • Ser el burro dels cops.[3]
  Es diu d'aquell a qui es carreguen totes les culpes.
  Es diu de qui té les orelles grosses.
  • Tocar l'ase.[3]
  Es refereix a un so fet amb la llengua (un clic dental tènue) per a mostrar desaprovació.
  • Treure l'ase del cos.[3]
  Es diu quan quelcom pesa molt.

Referències modifica

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «ase». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 3,21 Gomis i Mestre, 2014.
  4. Pàmies; Palou; 2012, pp194.
  5. Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 19 març 2024].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Parés i Puntas, 1999.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 Alberòla, 1928.
  8. Font, 1988.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 19 març 2024].
  10. Viladot-Puig, 2003.
  11. Amades, Joan. Costums populars de Barcelona. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931, p. 126-127. 
  12. Fontana, 2016, p. 17.
  13. Amades, 1982.
  14. Gisbert, 2011.

Bibliografia modifica