Cel
El cel és l'espai visible des de la Terra quan es mira en direcció oposada a aquesta.
El cel de dia | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Multimèdia a Commons | |
Dites populars
modificaFrases fetes i locucions
modifica- Posta ensangrentada, l'endemà ventada.[5]
- (var.) Posta roja, aire de ponent al dia següent.
- Cel aborregat, aigua dal és terrat.[5]
- Cel a cabassets, aigua a plogets.[6]
- Cel rogent a sol isent, si no és pluja, serà vent.[5]
- Cel roig al matí, pluja en camí.[5]
- Arrebols (Cel) d'orient, aigua amaneixent.[5]
- Cel empedrat, al cap de setmana aigua.[5]
- Cel de rufa, mala mar.[5]
- Al cel cabretes, a la terra pastetes.[5]
- Arrebols (Cel) pel matí, a la nit aigua açí.[5]
- Arrebols de nit, sol pel matí.[5]
Endevinalles
modifica- No veu el que és
i si ho veiés
deixaria d'ésser el que és.[7]
- Un cobertor molt ben brodatque la puntade l'agullano ha tocat.[8]
- (var.) Un llençol apedaçat,
que punta d'agulla no hi ha tocat.[10]
- Un llençol molt ben brodat
on la punta d'agulla no ha entrat.[8]
- Una cistella plena d'avellanes,
que de dia s'arrepleguen
i de nit s'escampen.[8]
- Un llençol tan gran
que ningú no el pot plegar
i tantíssimes monedes
que no se poden comptar.[8]
- Cel i les estrelles
Referències
modifica- ↑ Pàmies; Palou; 2012, pp194.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cel». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Pamies+100, 2012, p. 26.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 21 desembre 2024].
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 Anton Trepat, 1995, p. 43.
- ↑ Anton Trepat, 1995, p. 44.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Millà i Reig, 1990.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Martí i Adell, 1991.
- ↑ Escoles Nacionals de Sant Josep, 1985.
- ↑ Bassols, 1994.
Bibliografia
modifica- Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2.
- Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan").
- Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.
- Millà i Reig, Lluís. Segon llibre d'endevinalles. Barcelona: Millà, 1990. ISBN 8473041739.
- Pàmies, Victor; Palou, Jordi. Els 100 refranys més populars (en català). Valls: Cossetània, 2012 (Col·lecció de cent en cent, núm. 16). ISBN 9788490340325.
- Pujol i Vila, Josep (comp.). 5000 refranys de nostra terra (en català). Tarragona: Arola, 1999. ISBN 8495134292.