Cabra
animal domèstic
La cabra (Capra) és un gènere de mamífers que inclou fins a nou espècies diferents, conegudes com a cabres o íbexs. La cabra domèstica (Capra aegagrus hircus) és una subespècie domesticada de la cabra salvatge (Capra aegagrus). El fill de la cabra domèstica és anomenat cabrit.
Cabra Domèstica | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Espècie a Viquiespècies | |
Multimèdia a Commons | |
Taxonomia | |
Dites populars
modifica- A la dona i a la cabra, corda llarga.[1][2]
- A on bota sa cabra, bota es cabrit.[2]
- Allà on s'alça sa cabra, s'alça sa cabrida.[2]
- Cabra coixa, mai cura.[2]
- Cabra coixa no viu sana.[2]
- Cabra, per a que t'acabes.[2]
- Cabra que bela, el cabrit li falta.[2]
- Cabres, lleons i ovelles, fan males parelles.[1]
- Cabres virades fan cabrits virats.[2]
- Cabrit robat no és estimat.[1]
- De cabres negres en surten cabrits virats.[2]
- El cabrit d'un mes i l'anyell de tres.[1]
- El fill de la cabra ha d'ésser cabrit.[1]
- Els homes faran bondat quan les cabres portin llana.[1]
- En mala anyada, porc i cabra.[3]
- La cabra avesada a saltar fa de mal desavesar.[4]
- (var.) La cabra avesada a saltar, salta i saltarà.[2]
- La cabra de mon veí té més llet que la meua.[2]
- La cabra pels seus pecats, els genolls porta pelats.[1]
- La cabra, pels seus pecats, tenen els genolls pelats; i pels seus mals pensaments, la barba sota les dents; i per la seva culpa, la cua curta.[3]
- La cabra, pels seus pensaments, té la barba davall les dents.[1]
- La cabra, per les seves culpes, té les cames curtes.[1]
- La cabra que coixa sia, que no pari de tot el dia.[2]
- La llet de cabra, fresca i bullida amb menta.[5]
- La marfuga entre les cabres, amb un any les deixa delmades.[3]
- Oca, dona i cabra, mala cosa si és magra.[1]}
- Pel març, la cabra a l'arç, l'ovella a la cultiva i el bou al ribàs.[3]
- Pel setembre, les cabres a la serra i el vi a la gerra.[3]
- Per on salta la cabra, salta la que mama.[1]
- Per Sant Martí les cabres a boquir.[3]
- Poques cabres, pocs xiulits.[2]
- Quan la cabra estornuda és que vol mudar el temps.[1]
- Quan les cabres salten i juguen, senyal de vent.[1]
- Quatre cabres aquest any i quatre-centes antany.[3]
- Qui guarda cabres, guarda diables.[2]
- Qui no vol creure la bona mare, ha de creure la pell de cabra.[2]
- Qui té cabres, que se les grati.[2]
- Sa cabra més dolenta caga dins sa ferrada.[2]
- Tant grata sa cabra, que jeu malament.[2]
- Tanta culpa té qui mata la cabra com qui li té la garra.[2]
- Una mala cabra, tot el ramat llença a perdre.[1]
Frases fetes i locucions
modifica- (var.) Ha fet lo negoci de Robert ab les cabres.[6]
- Fer un negoci desastrós.
- Persona poc assenyada
- Fer cabres.[6]
- Jugar entre aquells que han perdut per veure qui paga el que han perdut entre tots.
- Quan algú no vol concedir el que se li demana.
- Se li carreguen les cabres.[6]
- Carregar les culpes a qui no les té.
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cabra». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Amades, 1932, p. 223-240.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Cabra». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 agost 2013].
- ↑ Viladot-Puig, 2003.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Gomis y Mestre, 1910, p. 90.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Gomis y Mestre, Cels. Zoologia Popular Catalana. Modismes, aforismes, creencies, supersticions, etc., etc. que sobre'ls animals hi ha a Catalunya, ab gran nombre de confrontacions per Cels Gomis (en català antic). Barcelona: L'Avenç, 1910 (Biblioteca Folk-lórica del Centre Excursionista de Catalunya).