Obre el menú principal
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.

La cabra (Capra) és un gènere de mamífers que inclou fins a nou espècies diferents, conegudes com a cabres o íbexs. La cabra domèstica (Capra aegagrus hircus) és una subespècie domesticada de la cabra salvatge (Capra aegagrus). El fill de la cabra domèstica és anomenat cabrit.

Infotaula taxonòmicaCabra
Gorge du Verdon Goat 0254.jpg
Cabra Domèstica
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Wikispecies-logo.svg  Espècie a Viquiespècies
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Modifica dades a Wikidata

Dites popularsModifica

 
Cabres virades fan cabrits virats.
 
De cabres negres en surten cabrits virats.
  • A la dona i a la cabra, corda llarga.[1][2]
  • A on bota sa cabra, bota es cabrit.[2]
  • Allà on s'alça sa cabra, s'alça sa cabrida.[2]
  • Cabra coixa, mai cura.[2]
  • Cabra coixa no viu sana.[2]
  • Cabra, per a que t'acabes.[2]
  • Cabra que bela, el cabrit li falta.[2]
  • Cabres, lleons i ovelles, fan males parelles.[1]
  • Cabres virades fan cabrits virats.[2]
  • Cabrit robat no és estimat.[1]
  • De cabres negres en surten cabrits virats.[2]
  • El cabrit d'un mes i l'anyell de tres.[1]
  • El fill de la cabra ha d'ésser cabrit.[1]
  • Els homes faran bondat quan les cabres portin llana.[1]
  • En mala anyada, porc i cabra.[3]
  • La cabra avesada a saltar fa de mal desavesar.[4]
(var.) La cabra avesada a saltar, salta i saltarà.[2]
  • La cabra de mon veí té més llet que la meua.[2]
  • La cabra pels seus pecats, els genolls porta pelats.[1]
  • La cabra, pels seus pecats, tenen els genolls pelats; i pels seus mals pensaments, la barba sota les dents; i per la seva culpa, la cua curta.[3]
  • La cabra, pels seus pensaments, té la barba davall les dents.[1]
  • La cabra, per les seves culpes, té les cames curtes.[1]
  • La cabra que coixa sia, que no pari de tot el dia.[2]
  • La llet de cabra, fresca i bullida amb menta.[5]
  • La marfuga entre les cabres, amb un any les deixa delmades.[3]
  • Oca, dona i cabra, mala cosa si és magra.[1]}
  • Pel març, la cabra a l'arç, l'ovella a la cultiva i el bou al ribàs.[3]
  • Pel setembre, les cabres a la serra i el vi a la gerra.[3]
  • Per on salta la cabra, salta la que mama.[1]
  • Per Sant Martí les cabres a boquir.[3]
  • Poques cabres, pocs xiulits.[2]
  • Quan la cabra estornuda és que vol mudar el temps.[1]
  • Quan les cabres salten i juguen, senyal de vent.[1]
  • Quatre cabres aquest any i quatre-centes antany.[3]
  • Qui guarda cabres, guarda diables.[2]
  • Qui no vol creure la bona mare, ha de creure la pell de cabra.[2]
  • Qui té cabres, que se les grati.[2]
  • Sa cabra més dolenta caga dins sa ferrada.[2]
  • Tant grata sa cabra, que jeu malament.[2]
  • Tanta culpa té qui mata la cabra com qui li té la garra.[2]
  • Una mala cabra, tot el ramat llença a perdre.[1]

Frases fetes i locucionsModifica

  • Carregar les cabres (a algú).[4]
  • El negoci d'en Robert amb les cabres.[1]
(var.) Ha fet lo negoci de Robert ab les cabres.[6]
  Fer un negoci desastrós.
  • Estar cabrejat.[1]
  • Estar com una cabra (o boig com una cabra).[4]
  Persona poc assenyada
  Jugar entre aquells que han perdut per veure qui paga el que han perdut entre tots.
  • Haver mamat llet de cabra.[4]
  • Quan les cabres tindràn llana.[6]
  Quan algú no vol concedir el que se li demana.
  • Se li carreguen les cabres.[6]
  Carregar les culpes a qui no les té.
  • Tenir tanta bondat com les cabres llana.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 Cinc mil, 1965.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cabra». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Amades, 1932, p. 223-240.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Cabra». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 d'agost de 2013].
  5. Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Gomis y Mestre, 1910, p. 90.

BibliografiaModifica

  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Gomis y Mestre, Cels. Zoologia Popular Catalana. Modismes, aforismes, creencies, supersticions, etc., etc. que sobre'ls animals hi ha a Catalunya, ab gran nombre de confrontacions per Cels Gomis (en català antic). Barcelona: L'Avenç, 1910 (Biblioteca Folk-lórica del Centre Excursionista de Catalunya).