Hostaler
persona que gestiona un hostal
Un hostaler és una persona que té un hostal.
 In der Wirtsstube de Josef Kinzel | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
modifica- A pica d'aigua beneita i a mossa d'hostal, tothom hi fica mà.[1]
- Amor de bagassa, amistat de frare i convit d'hostaler solen costar molt diner.[2]
- Amor de dona, paraula de frare, promesa de mariner i convit d'hostaler són quatre coses i no són res.[2]
- De gener a gener tot el cabal resta per l'hostaler.[2]
- És bo l'hostal si l'hostalera val.[3]
- Filla d'hostaler i poma recadora maduren abans d'hora.[4]
- Filla de botxí i hostaler, vés amb compte que no et sigui res.[4]
- Hostaler a la porta, hostal buit.[2]
- Hostalera i bona mossa, ai del cos i de la bossa![3]
- L'hostaler ven m... i la cobra bé.[2]
- Mossa d'hostal i figa verdal, palpant se maduren.[3]
- Ni ase ni traginer ni filla d'hostaler.[1]
- No et fiïs d'amor de fadrina ni de convit d'hostaler, que et costaran molt diner.[2]
- Quan convida l'hostaler, amaga el teu diner.[2]
- Qui té bo amb s'hostaler, jeu amb sos llençols nets.[3](Mall.)
- Sant Julià gloriós, feu-me trobar un hostaler honrat, tant com ho éreu vós.[4]
- Si ric et vols fer, fes d'hostaler.[2]
- Veure, escoltar i no dir res fa bon hostaler.[4]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Amades, 1936, p. 14-18.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «hostaler». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Parés i Puntas, 1999.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Costums i tradicions d'hostals i tavernes. Barcelona: Tallers Gráfics P. Arnau, 1936.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.