Palla

tija seca d'algunes gramínies

La palla és la tija seca dels cereals (blat, civada, sègol, ordi, etcètera), després que el gra o llavor ha estat separat mitjançant la trilla.

Palla
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Citacions modifica

  • Un llit és senzillament un lloc per dormir-hi. Ben mirat, un jaç de palla també és un llit.[1]
(en anglès) A bed merely means a place to sleep in. A pile of straw in a stall is a bed, properly regarded.
  La rebel·lió dels animals, 1945. — George Orwell

Dites populars modifica

(var.) Forment tardà, ni palla ni gra.[6]
(var.) En la casa on se treballa, no hi manca pa ni palla.[3]
  • Si per la Mare de Déu de l'Empordà terreja, ven el blat, que n'hi haurà anyada; si verdeja, guarda'l, que no hi haurà ni palla.[7]
  • Si sembres per Santa Eulàlia, bon gra i bona palla.[16]
  • Teulà, ni palla ni gra.[2]
  • Treballa i no menjaràs palla.[17]
  • Vull anar-me'n a València a buscar-me un valencià, perquè els fadrins d'Aragó molta palla i poc gra.[7]

Frases fetes i locucions modifica

  Retret a qui pretén fer creure quelcom inversemblant.

Referències modifica

  1. Orwell, 2003.
  2. 2,0 2,1 Bertran Calvo, Vicent «Els pobles de la Marina parlen els uns dels altres: gentilicis i renoms» ( PDF). Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, Núm. 94-95, (Octubre 2003), pàg. 62-63 [Consulta: 1556620278].
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «palla». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. 4,0 4,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  5. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «canalla». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  6. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «forment». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  7. 7,0 7,1 7,2 Parés i Puntas, 1999.
  8. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 29 març 2024].
  9. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «infern». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  10. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «casa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  11. Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Sector meridional., 1965, p. 66. 
  12. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «maig». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  13. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Nadal». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  14. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Antoni». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  15. Parés i Puntas, 1999, p. 533-568.
  16. Amades, 1982, p. 736-738.
  17. Parés, 1998.
  18. «ganivet». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Bibliografia modifica

  • Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Orwell, George. La Rebel·lió dels animals. Barcelona: Edicions 62, 2003 (Balancí; 47). ISBN 8429752986. 
  • Parés i Puntas, Anna. Diccionari de refranys. Català-castellà, castellà-català (en català). Barcelona: Edicions 62, 1998. ISBN 842974293X. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.