Segó

Pell exterior dels grans de cereals

El segó o bren és la capa externa del gra dels cereals que se separa del nucli del gra en la molta. Per tant, és un subproducte del refinament del gra o de la fabricació de la farina de les cereals com ara el blat, ordi, sègol, civada, arròs i mill, entre d'altres.

Infotaula d'alimentSegó
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Detalls
Tipus cereal i ingredient culinari
Modifica dades a Wikidata

Dites populars

modifica
  • Benafigos té una rata i la farten de segó; calla, calla, Benafigos, que tens molt poca raó.[1]
  • Campana de plata, batall de segó.[2]
  • Desgraciat del llaurador que no llaura les voreres; el blat li torna porgueres i la farina segó.[3]
  • El que guanyaràs amb les faves, ho perdràs amb el segó.[4]
  • Entre set sastres i set sabaters no van poder aixecar una saca de segó de terra.[3]
  • La tia Maria de Benifaió pastava, fenyia, venia el segó.[5]
  • Pastar a casa i comprar el segó.[3]
  • Vi agre i pa de segó no fan bon treballador.[6]

Endevinalles

modifica
  • De baixant de lo pelut
    li dareu de lo pelós
    i un parell de besaculs
    per vós.[7]
ase, segó i ous

Frases fetes i locucions

modifica
  No anar enlloc.
  • Arreplegador de segó i escampador de farina.[8]
  Persona que estalvia coses inútils i malgasta les profitoses.
  • La carrabina de l'Ambròs era carregada amb segó.[9]
  Es diu de les coses inútils que no serveixen per a res.

Referències

modifica
  1. Sanchis Guarner, 1983, p. 93, Vol. 2. Sector septentrional.
  2. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 2 novembre 2024].
  3. 3,0 3,1 3,2 Pares i Puntas, 1999, p. 351-373.
  4. Pares i Puntas, 1999, p. 428.
  5. Sanchis Guarner, 1983, p. 104, Vol. 5. Sector central interior.
  6. Pares i Puntas, 1999, p. 341.
  7. Amades, 1982.
  8. 8,0 8,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «segó». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  9. Pares i Puntas, 1999, p. 545.

Bibliografia

modifica
  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.