Obre el menú principal

El molí és una màquina desintegradora emprada en la mòlta de grans i, en general, de materials sòlids. També s'anomena molí l'edifici sencer on s'allotja aquesta maquinària.

Molí
DK Fanoe Windmill01.JPG
Molí de vent (Dinamarca)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Dites popularsModifica

(var.) En es molí, qui primer hi és, primer engrana.[2]
(var.) Qui primer és al molí, fa farina.[2]
(var.) Qui arriba primer al molí, és el primer que mol, si el moliner vol.[1]
  • Somera que té pollí, no va mai dreta al molí.[1]
  • Un bon moliner deixa que es molí romangui en es mestral.[5]

Frases fetes i locucionsModifica

  Arribar a un lloc per fer una cosa, i fer-la tot seguit.
  • Combregar amb rodes de molí.[2]
  Enganyar grosserament.
  • Els molins no molen[2]
  (Mall.) Fer poc vent.
  • Fer anar (o tirar) l'aigua al seu molí[2]
  Obrar cercant la pròpia conveniència.
  • Fer un molí i no saber l'aigua d'on ha de venir.[2]
  Fer una cosa sense haver calculat els seus inconvenients o dificultats. (Empordà)
  • No me la portaràs al molí![2]
  Amenaçar a algú que es no es quedarà sense càstig.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Molí». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942 [Consulta: 1544372010]. 
  4. Amades, Joan. Costums populars de Barcelona. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931. [Enllaç no actiu]
  5. 5,0 5,1 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.