Corb
El corb (Corvus corax) és un ocell de l'ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids, amb plomatge de color negre lluent, bec gruixut, potes amb ungles fortes i cua acabada en punta.
 Corb | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Corvus corax |
| Distribució | |
 | |
 | |
Citacions
modifica- (en llatí) Dat ueniam coruis, uexat censura columbas.
Saturae II. — Juvenal
Dites populars
modifica- Àliga al corb, que el rei és mort.[2]
- Corb marí, dóna una sota per mi.[3]
- Corb, menja carn de burro mort.[2]
- Corbs amb corbs, no es piquen.[3]
- Cria corbs, i et trauran els ulls.[3]
- Crieu fills, crieu corbs.[3]
- De mal corb, mal ou.[3]
- Del mal que fan els llops, molt se n'alegren els corbs.[3]
- El corb diu a la garsa: comare, molt negra sou.[3]
- (var.) En temps de farsa, el corb diu negra a la garsa.[3]
- El corb no s'aparia mai amb cap cadernera.[2]
- El corb, quan el tanques es fa el mort.[2]
- No pot ser el corb més negre que les ales.[3]
- Quan el corb ens visita és que sent ferum de mort.[2]
- Reunió de corbs o de gralles, senyal d'aigua.[2]
- Si el corb canta al cim de la roca, fred porta.[2]
- Un corb no treu l'ull a un altre corb.[2]
Frases fetes i locucions
modifica- Fer l'anada del corb.[5]
No tornar a un lloc on calia tornar. Fa referència al corb que Noè deixà anar després del Diluvi i que no va retornar a diferència del colom.
- (var.) Negre com un corb.[3]
- És diu de les persones que són molt negres.
- Exclamació antiga de sorpresa i enuig.
Cançons populars
modifica
Referències
modifica- ↑ Peris i Juan, 2001.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Corb». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Fontana, 2016, p. 25.
- ↑ Amades, 2006, p. 24.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «gralla». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Refranys i dites (Ed. facsímil) (en català). Tarragona: L'Agulla de cultura popular, 2006 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 32). ISBN 8496294218.
- Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus. Els refranys més usuals de la llengua catalana (en català). Barcelona: Llibres de l'Índex, 2016. ISBN 978-84-942889-9-9.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.