Olot

municipi de Catalunya, capital de la Garrotxa

Olot és un municipi i cap de la comarca de la Garrotxa ubicat en una plana a la vall alta del Fluvià. Presenta tres nuclis de població: Olot, Sant Cristòfol les Fonts i Batet de la Serra. El seu terme municipal comprèn fins a 4 volcans i una zona boscosa i aqüífera de gran riquesa natural.

Infotaula de geografiaOlot
Plaça Major d'Olot
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Ubicació
Map
Modifica dades a Wikidata

Citacions modifica

  • Trobo un conhort momentani a imaginar-me que Olot esdevé la capital d'una Catalunya mutilada i heroica que, sota aquells Pirineus on va néixer, continua resistint.[1]
  «A Olot». Els darrers dies de la Catalunya republicana, 1939. — Antoni Rovira i Virgili

Dites populars modifica

  • D'Olot, ni dona ni porc.[2]
  • Dones d'Olot, no fan prova enlloc.[3]
  • El tren d'Olot, surt quan vol i arriba quan pot.[3]
  • Els del barri del Pont són beneits.[4]
  • Els d'Olot es van vendre els gegants als d'Amer per poder olorar un bot de vi.[5]
  • Els olotins són amics de l'aigua, per refrescar el vi.[4]
  • Els olotins són amics de tiberis.[4]
  • L'apotecari d'Olot, preu per preu, els ho fotia pel tarot.[3]
(var.) (var.) L'apotecari d'Olot, preu per preu, s'ho fotia tot.[3]
(var.) (var.) L'apotecari d'Olot, qui, preu per preu, se bevia la medicina.[3]
  • Qui no carda a Olot, no carda enlloc.[6]
  • Qui no és estat a Olot, no és estat enlloc.[3]

Batet de la Serra modifica

  • A Batet les dones porten la camisa més llarga que el farset.[7]
  • A can Fam i Fred de Batet.[7]
  • Els de Batet porten la camisa més llarga que el fasset.[7]
  • Les noies de Batet porten la camisa més llarga que el fassetet.[7]
  • Qui va a Oix, en surt ben moix. Qui va a Batet, en surt ben dret.[7]

Frases fetes modifica

  • Ésser tan segur com el fajol a Olot.[3]
  Ésser una cosa molt segura.
  • Fer com l'apotecari d'Olot, que, preu per preu, es prenia les medicines.[2]
  Fer un negoci només aparent, que porta més pèrdua que guany.

Referències modifica

  1. Rovira i Virgili, Antoni. Els Darrers dies de la Catalunya republicana : memòries sobre l'èxode català. Barcelona: Proa, 1999. ISBN 8482569546. 
  2. 2,0 2,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Olot». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Parés i Puntas, 1999, p. 479-528.
  5. Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta, 1951, p. 1216. ISBN 84-298-0452-8 [Consulta: 1546592016]. 
  6. Pàmies i Riudor, Víctor. «Olot». Paremiologia tòpica. l'autor, cop. 2010. [Consulta: 26 setembre 2013].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Pijiula, Jordi «Dites, refranys i malnoms dels pobles de la Garrotxa». Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, Núm. 23, (2012), pàg. 93-132 [Consulta: 12 desembre 2015].

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica