Suc
substància líquida que s'extreu dels vegetals o fruites
El suc és el líquid que es pot extreure de plantes i fruites en estat natural a partir de procediments mecànics, sense que hi hagi fermentació, de manera que conserven les propietats típiques de la fruita utilitzada. La seva preparació pot ser tant esprement com macerant fruites del temps o hortalisses sense l'aplicació de calor o dissolvents.
 Suc de taronja | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
modifica- Any de cuc, any de suc.[1]
- El metge ruc tot ho cura amb el mateix suc.[2]
- Els sucs van bé per al dinar, els fregits per al sopar.[3]
- Més puja el suc que els moixons.[2]
- Moltes lletres i poc suc, també les escriuria un ruc.[3]
- No espremis tant la taronja que quedi sense suc.[1]
- Pel mal de ronyons, suc de moixernons.[2]
- Suc de llimona, medicina bona.[2]
- Terra de bruc, terra de poc suc.[3]
Frases fetes i locucions
modifica
Obtenir un resultat positiu.
- No tenir substància o gràcia.
- Vi moll o licor dolent.
- Feina d'estudiar.
- personamolt ingènua.
- Valer més el suc que les tallades (o que els moixons).[1]
- Abundar més la part accidental que la substancial.
- Voler obtenir resultats òptims sense els recursos necessaris.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «suc». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Parés i Puntas, 1999, p. 139-144.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Viladot-Puig, 2003.
- ↑ «Suc». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 juny 2012].
Bibliografia
modifica- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.