Sebastià (sant)
sant i màrtir cristià del segle III
Sant Sebastià (Roma, segle III — Roma, segle IV) fou un màrtir romà, mort probablement durant la persecució de Dioclecià (303). La seva devoció es popularitzà, però, a partir del s. XV, i sobretot en les pestes de començament del s. XVI, sovint amb el copatronatge de Sant Roc. Se celebra la seva festivitat el 20 de gener.
 Sant Sebastià (1501-1502) de Rafael | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Narbona, 255 |
| Mort |
Roma, 20 de gener de 287 (31/32 anys) |
| Ocupació | Soldat |
 | |
Dites populars
modifica- De Nadal a Sant Sebastià, vint-i-cinc dies hi ha.[1]
- Dels sants del gener Sant Sebastià és el primer; no corrau, no corrau, que primer és Sant Pau.[1]
- El disset és Sant Antoni i el vint és Sant Sebastià; qui bones obres farà no tindrà por del dimoni.[1]
- Pel desembre, Sant Nicolau; la Candelera, pel febrer, de tal manera que el dos serà; també Sant Sebastià, serà al gener, i també dins del febrer la cadira per Sant Narcís la fira, dins de Girona; Santa Eulàlia a Barcelona.[1]
- Per Sant Antoni de gener penja el perdigot on et vingui bé, i si no vol cantar, penja'l per Sant Sebastià.[1]
- Per Sant Antoni fes el toni, per Sant Sebastià comença a bogejar.[2]
- Per Sant Sebastià, agafa el perdigot i vés a caçar.[1]
- Per Sant Sebastià, ase serà qui no ho coneixerà.[3]
- Per Sant Sebastià, cent passes de ca.[4]
- Per Sant Sebastià, cent passes de marrà.[1]
- Per Sant Sebastià, ja es comença a bogejar.[4]
- Per Sant Sebastià, l'oreneta ve i el tord se'n va.[3]
- Per Sant Sebastià, mitja hora al matí i mitja a la tarda, el dia s'allarga.[2]
- Per Sant Sebastià, mitja hora, si fa o no fa.[4]
- Per Sant Sebastià, penja el perdigot, que bé cantara.[4]
- Per Sant Sebastià, un pas de marrà.[3]
- Per Sant Sebastià, una hora el dia es va allargar.[4]
- Per Sant Sebastià, una hora més de caminar.[4]
- Per Sant Sebastià, una hora més de dia hi ha.[4]
- Per Sant Sebastià, una hora s'allarga ja.[3]
- Per Sant Sebastià s'allarga el dia, una hora per cada cap[5]
- Sant Antoni se'n va a l'oli; gira la mà, troba Sant Sebastià; Sant Sebastià reganya les dents, troba Sant Vicenç; Sant Vicenç se'n va a palau, troba Sant Pau; Sant Pau se'n va a Niudolera, troba la Mare de Déu Candelera.[1]
- Sant Pau ermità troba a Sant Antoni; Sant Antoni allarga la mà i troba a Sant Sebastià; aquest reganyant les dents troba a Sant Vicens; Sant Vicens rosega les crostes i troba els Carnestoltes; Carnestoltes dura tres dies; veus aquí Sant Maties que iguala les nits i els dies.[6]
- Sant Roc i Sant Sebastià guarden de pesta i de pecar; i Sant Sebastià i Sant Roc guarden de pesta i de foc.[4]
- Sant Sebastià torna el berenar.[4]
- Sant Sebastià totes les fetes deixa passar, menys la Candelera, que li va darrera.[2]
- Sant Sebastià, totes les festes majors se'n va emportar, fora Sant Vicenç, que li va reganyar les dents.[7]
- Sant Sebastià les festes va acabar, però li sortí Sant Vicenç i li va reganyar les dents.[1]
- Sant Sebastià totes les fetes va aviar.[2]
- Per Santa Caterina ven-te la gallina, i per Sant Sebastià torna-la a comprar.[3]
- Qui vol donar faves al segar ha de fer-les per Sant Sebastià.[1]
- Qui vulgui menjar faves per segar, que les sembri per Sant Sebastià.[1]
- Sant Sebastià governa el blat; si fa bo, blat abundós; si és mullat, blat migrat.[4]
- Sembra l'all per Sant Sebastià i rabiarà com un ca.[4]
- Si fa sol per Sant Sebastià, bon blat hi haurà.[4]
- Si gela per Sant Sebastià, el vi del cep se'n va.[4]
- Si per Sant Sebastià fa sol, any de blat, si Déu ho vol.[4]
Dites relacionades amb la meteorologia
modifica- De Sant Antoni a Sant Sebastià fa el fred més fort de l'any.[1]
- Entre Sant Antoni i Sant Sebastià, més fred encara que en tot l'any fa.[2]
- Per Sant Antoni fa un fred de dimoni; per Sant Sebastià, cuida a matar.[1]
- Per Sant Sebastià, el fred ve o se'n va.[4]
- Per Sant Sebastià s'allarga el dia, una hora per cada cap.[8]
- Per Sant Sebastià, tramuntana a l'Empordà.[1]
- Per Sant Sebastià, un fred que no es pot aguantar.[7]
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Amades, 1931, p. 28-30.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 Amades, 1982, p. 574.
- ↑ PamiesiRiudor, 2012, p. 1380.
- ↑ Gelabert i Fiet, Eduard. «Vell i nou: refranys de ma terra». A: Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore (en català). Barcelona: AGM, 1973, p. 158-171.
- ↑ 7,0 7,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Valentí». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
- Pàmies, Víctor. En cap cap cap (en català). Vallromanes: l'autor, 2012 (Enciclopèdia paremiològica del cos humà; 2). ISBN 9788461581108.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.