Dent

peça anatòmica dura incrustada en els ossos maxil·lars d'alguns animals gnatostomats

La dent és una peça anatòmica dura, incrustada en els ossos maxil·lars d'alguns animals gnatostomats.

Dent
Dentadura humana
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Dites populars

modifica
  • A carn dura, dent aguda.[1]
(var.) A carn dura, dent segura.[1]
  • A llop dorment, no li entra res en dent.[1]
  Qui no vigila no prospera.
  • Dir entre dents.[2]
  No dir-ho clarament, remugar.
  • El llop muda les dents, però no els pensaments.[3]
  • Els tres dolors són: mal d’ulls, mal de dents i puça a l’orella.[4]
  Són els dolors més aguts i insuportables.
  • Les dents de la gossa no fan mal als cadells[1]
  • Poques dents, canyeta verda.[1]
  Als vells que es casen amb dones joves.
  • Primer són mes dents que mos parents[1]
(var.) Primer són ses meves dents que mos parents.[1]
(var.) Primer són les dents, que els amics i els parents.[5]
(var.) Més prop són ses dents que es parents.[1]
(var.) Tan prop tinc les dents, que no em recordo dels meus parents.[1]
(var.) Té tan prop les dents, que no es recorda dels parents.[1]
  Els que obren amb egoisme, sense pensar en els altres.
  • Quan penses clavar la dent en segur, tropessaràs en dur.[1]
  • Quan tens, apreta les dents; que quan no tens, prou pretes les tens.[1]
  • Què tens? La boca plena de dents.[6]
  • Qui posa dents aviat, prest tindrà un germanet nat.[1]
  El nen que té fàcil la primera dentició, prest el desmamaran, i aleshores la mare tornarà a estar prenys.

Dites relacionades amb el santoral català

modifica
  • El fred de Sant Vicenç i la calor de Sant Llorenç no fan reganyar les dents.[7]
  • Per Sant Vicenç, el fred a les dents, i no te'l treuràs de molt temps.[8]
  • Per Sant Vicenç, l'hivern cada dia perd una dent.[8]
  • Per Sant Vicenç, l'hivern perd les dents.[8]
  • Sant Antoni se'n va a l'oli; gira la mà, troba Sant Sebastià; Sant Sebastià reganya les dents, troba Sant Vicenç; Sant Vicenç se'n va a palau, troba Sant Pau; Sant Pau se'n va a Niudolera, troba la Mare de Déu Candelera.[7]
  • Sant Sebastià les festes va acabar, però li sortí Sant Vicenç i li va reganyar les dents.[7]
  • Sant Sebastià, totes les festes majors se'n va emportar, fora Sant Vicenç, que li va reganyar les dents.[1]
  • Si plou per Sant Vicenç, el fred s'espinya les dent.[8]

Endevinalles

modifica
  • Ells i elles barrejats
    estan a dintre tancats.
    Aquell que hi arriba a entrar
    el porten d'ací d'allà
    fins que el deixen destrossat.[9]
  • És una família
    ben acomodada
    vestida de blanc.
    Quan algú arrepleguen,
    entre l'un i l'altre,
    el van triturant.[9]
  • Una capelleta
    plena de genteta
    i un capellà enmig
    que predica sempre.[10]
(var.) Una capelleta
tota plena de genteta
i el capellà al mig.[10]
(var.) Un convent de monges blanques,
dintre hi ha un frare vermell
que els hi repica les anques.[10]
(var.) Un convent de monges blanques
i la mare abadessa al mig.[10]
boca, les dents, la llengua.
  • Ni sóc verdes
    ni són seques
    i són bones
    per menjar.[10]
  • Una barrequeta plena de soquetes,
    que no són verdes ni seques
    ni bones per cremar.[10]

Frases fetes i locucions

modifica
  • Abans d'obrir sa boca, ja li han vist ses dents.[1]
  Qui no sap dissimular quan hauria de dissimular, de manera que tot d'una li veuen les intencions.
  • Armat fins a les dents.[1]
  Portar moltes armes.
  • Cruixir (o petar) de dents.[11]
  Fer batre les dents les unes contra les altres pel fred, la por, etc.
  • Deixar-hi les dents.[11]
  En la persecució d'un guany, sortir-hi perdent.
  • Esenyar les dents.[11]
  Fer cara a algú.
  • Ésser valent de dents.[1]
  Qui braveja de valentia, i en realitat no és bo sinó per a menjar (per a fer servir les dents).
  • Hauria esclafat un re amb ses dents.[1]
  Algú molt irritat.
  • Perdre dents i queixals en una cosa.[1]
  Passar-hi molt de temps, adquirir-ne experiència.
  • Prendre el cel amb les dents.[1]
  Irritar-se molt, fer grans crits d'indignació.
  • Posar unes bones dents d'una cosa.[1]
  Irritar-se'n molt, prendre'n molta malícia.
  • Quan ses gallines trauran dents.[1]
  No mai.
  • Reganyar les dents.[12]
  Mostrar-se agressiu.
  • Riure de les dents enfora.[12]
  Aplicat als hipòcrites que amaguen els seus vicis sota l'aparença de virtut.
  • Set i les dents, i la barba a sota.[1]
  Contestació de les noies a les persones que els demanen quants anys tenen.
  Quan braveja d'haver treballat molt i fingeix estar molt cansat, sense estar-ne ni haver treballat.
  • Tenir la dent (o les dents) sobre algú.[1]
  Tenir-li mala voluntat, procurar contínuament perjudicar-lo.

Referències

modifica
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Dent». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. Pàmies, 2012, p. 87.
  3. «Llop». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 gener 2015].
  4. Activitats humanes, comportament, salut i fortuna. Godella: Godella.es, p. 123. ISBN 84-370-1842-0. [Enllaç no actiu][Enllaç no actiu]
  5. Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  6. Morant i Marco, Ricard; Peñarroya i Prats, Miquel. Llenguatge i cultura: per a una ecologia lingüística. València: Universitat de València, 1995, p. 123 (Biblioteca lingüística catalana; 17). ISBN 84-370-1842-0. 
  7. 7,0 7,1 7,2 Parés i Puntas, 1999.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1950. [Enllaç no actiu]
  9. 9,0 9,1 Millà i Reig, Lluís. Segon llibre d'endevinalles. Barcelona: Millà, 1990. ISBN 8473041739. 
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 Amades, 1982.
  11. 11,0 11,1 11,2 «Dent». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 gener 2015].
  12. 12,0 12,1 Pàmies i Riudor, 2012, p. 88.

Bibliografia

modifica
  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Pàmies i Riudor, Víctor. Dites.cat : Locucions, frases fetes i refranys del català (en català). Barcelona: Barcanova, 2012. ISBN 978-84-489-3041-7.