Oli
líquid immiscible en aigua
L'oli és un líquid espès extret d'animals o vegetals usat per greixar màquines o amanir aliments.
 Setrill d'oli vegetal | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus | matèria primera i líquid |
 | |
Dites populars
modifica- (var.) A Sant Celoni venen oli, a Cardona venen sal, a Sant Feliu el vinagre i a Caldes fan l'enciam.[1]
- Aigua per la Mare de Déu d'Agost, treu oli i aigua al most.[2]
- Amb oli a les piques, les cases són riques.[3]
- Barca aturada no guanya oli.[3]
- De dia va madona, i de nits crema s'oli.[3]
- De les marietes se'n fa un oli que cura els dolors reumàtics.[4]
- Després d'una festa major, una sopa amb oli.[3]
- (var.) Després d'una festa major, pa de sègol amb oli.[1]
- El peix ha de nadar tres vegades: en aigua, en vi i en oli.[5]
- Flor en abril, oli en el setrill.[3]
- L'aigua d'agost, tot oli i tot most.[1]
- L'oli gelat vol el setrill molt foradat.[3]
- L'oli sempre va damunt.[3]
- La lletugeta va mal, sense oli, vinagre, pebre i sal.[1]
- Massa oli a la plata, cou al coll i a la butxaca.[3]
- Oli, vi i amic, l'antic.[4]
- Oli gros, amb poc hi ha bon mos.[3]
- Pa calent, amb oli és menys dolent.[4]
- Pel mal de costat, oli de llangardaix.[4]
- Per a saber, s'ha de cremar oli.[3][4]
- Per Sant Bartomeu, oli al gresol poseu.[1]
- Per Sant Llop, oli pertot.[3]
- Per Santa Caterina, l'oli és a l'oliva.[3]
- Qui aigua detura, oli mesura.[4]
- Qui cull l'oliva abans del gener, deixa l'oli a l'oliver.[3]
- Qui oli maneja (o mesura), els dits se n'unta[3]
- (var.) Qui oli remena, les mans se n'unta.[4]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 31 desembre 2024].
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Oli». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Gisbert, Adolf. «Refranyer temàtic» (
PDF). Godella: Oficina Municipal d'Ús i Promoció del Valencià, 2011. Arxivat de l'original el 1341266181. [Consulta: 9 juny 2012].
Bibliografia
modifica- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.