Gel
aigua en estat sòlid
El gel o glaç respon a un fenomen físic, on l'aigua passa a estat sòlid quan es troba en una temperatura inferior a 0 °C.
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
modifica- Abril abrilenc, gelat i famolenc.[1]
- Abril gelat, carregat de blat.[1]
- Aigua gelada mala ventrellada.[1]
- Desembre, gelat i nevat, mata els cucs i prepara el bon any.[1]
- Fer un fred que glaça la cua dels gossos.[1]
- Hivern gelat, fruita a grapats.[1]
- Hivern gelat, poca palla i molt blat.[1]
- Infant i pasta, a juliol se glaça.[1]
- La lluna vella de març, no marxa sense glaç.[1]
- Nas de gos, genoll de vella i cul de gat, tot això sempre glaçat.[1]
- Quan gela i glaça, mariner a casa.[1]
- Si glaça molt pel gener, vinga jeure i no fer res.[1]
Endevinalles
modifica- A l'hivern que és quan tinc vida,
tota la gent m'avorreix.
A l'estiu, que em quedo a casa,
tothom ve darrera meu.[2]
- (var.) A l'hivern, que és quan tinc vida,
tota la gent m'avorreix.
A l'estiu, que em quedo a casa,
tothom va darrera meu.[3]
- A l'hivern, que és quan tinc vida,
ningú em vol a costat seu,
a l'estiu, que mort em quedo,
tothom va darrera meu.[2]
- Jo sóc fill de l'aigua,
fill ben natural,
i a ésser aigua torno
sense fer cap mal.[4]
- Tant com en hivern,
cada any, es té avorrescut,
és a l'estiu volgut,
reservat amb tendre afany,
buscat i complagut.[2]
Frases fetes i locucions
modifica- Deixar glaçat [algú].[1]
Produir-li gran sorpresa, deixar-lo parat d'admiració.
- Esser de gel (una persona).[5]
- Esser insensible.
- Fondre el gel.[5]
- Esvair la indiferència, la insensibilitat.
- Romandre o quedar de gel.[5]
- Restar colpit de sorpresa desagradable.
- Rompre el glaç.[6]
- Iniciar una conversa, uns tractes, unes negociacions, etc., que ningú no gosava començar.
- Trencar el glaç.[7]
- Encetar una acció afectiva o enèrgica.
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 30 desembre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Castellví, 1956.
- ↑ Correig i Blanchar, 1986.
- ↑ Bassols, 1994.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Gel». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ «Glaç». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Glaç». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
modifica- Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
- Correig i Blanchar, Montserrat; Cugat i Solà, Laura; Rius i Benito, Dolors. Una Capseta blanca que s'obre i no es tanca (en català). 2a edició. Barcelona: Ed. Graó, 1986. ISBN 9788485729111.
- Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2.