Roc (sant)

pelegrí occità considerat Sant per l'església catòlica
(S'ha redirigit des de: Sant Roc)

Sant Roc (Montpeller, Provença, 1295 — Montpeller, Provença, 1327) fou un personatge de vida llegendària venerat com a sant. El seu culte s'estengué al segle XV per tot Europa, sovint associat al de Sant Sebastià, l'altre advocat contra la pesta. A Barcelona és venerat des de la pesta del 1587 i el culte és encara popular a la plaça Nova. És venerat també a València, Castelló, Banyuls de la Marenda, Alaró, Benassal, Vilagrassa, Bellpuig (Urgell), L'Hospitalet de l'Infant, Reus, Tarragona, etc. Se celebra la seva festivitat el 16 d'agost.

Infotaula de personaRoc (sant)
Sant Roc (1631) de José de Ribera
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Montpeller
1295
Mort Montpeller
16 d'agost de 1327 (Gregorià) (31/32 anys)
Modifica dades a Wikidata

Dites populars

modifica
  • A la novena de Sant Roc, lo que no hin vingue, no tindrà lloc.[1]
  • Gloriós Sant Roc, lliura'ns de pedra i de foc.[2]
  • Gloriós Sant Roc, guardeu-nos de pesta i de foc.[1]
  • Per l'agost, després de Sant Roc, el gos.[3]
  • Per Sant Roc, l'avellana surt del floc.[4]
  • Per Sant Roc, la pedra no toc.[4]
  • Quan l'olla és al foc se'n cuida Sant Roc, i quan ja és cuinada se'n cuida Santa Anna.[4]
  • Quan Sant Roc tomba l'espatlla, el temps canvia.[3]
  • Sant Roc gloriós, doneu-me la xica i emporteu-se'n el gos.[4]
  • Sant Roc gloriós! Vós enrocat, i jo més que vós.[1]
  • Sant Roc i el gos cacen per dos.[1]
  • Sant Roc i el gos, que mos guardo la tos.[1]
  • Sant Roc i Sant Sebastià guarden de pesta i de pecar; i Sant Sebastià i Sant Roc guarden de pesta i de foc.[4]
  • Sant Roc s'enamorà d'un gos i jo de vós.[2]
  • Sant Roc, si dic mentida, que em tirin al foc.[1]
  • Sant Roc passat, temps canviat.[1]
  • Sant Vicenç està en Borriol i Sant Roc en Castelló, Sant Cristófol en Alcora i Sant Miquel en Moró.[4]
  • Si vols que la pesta no et toc, encomanat a Sant Roc.[4]

Frases fetes

modifica

Referències

modifica

Bibliografia

modifica
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.