Candelera

festivitat cristiana

La Candelera és el nom popular de la festa cristiana de la Presentació del Senyor, celebrada quaranta dies després de Nadal, el 2 de febrer. Es commemora la presentació del nen Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la Mare de Déu, d'acord amb la tradició jueva de la benedicció de candeles de cera. A Catalunya, la tradició marca el dia d'avui com el dia de desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal.

Candelera
Presentació del nen Jesús al temple
de Hans Holbein
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Dites populars modifica

 
La Mare de Déu Candelera és la primera.
 
Per la Candelera, pas de llebre.
  • Avui febrer, demà Candeler i Sant Blai el darrer.[1]
  • Després de la Candelera, Carnestoltes ve al darrera.[1]
  • Dia avant, dia enrera, el dos de febrer la Candelera.[1]
  • La Candelera és feinera.[1]
  • La Candelera és ploranera o per davant o per darrera.[1]
  • La Candelera, si no la fa davant, la fa darrera.[2]
  • La Mare de Déu Candelera és la primera.[1]
  • Mare de Déu del Candeler, segon dia de febrer; Sant Blai a tres, endevina quin mes és.[3]
  • Maridatge pel Candeler, per Tots-Sants bolquer.[1]
  • Ni dona ni teler no els prenguis pel Candeler.[1]
  • Per la Candelera al cap de cinc mesos a l'era.[1]
  • Per la Candelera, candeles de dues maneres.[3]
  • Per la Candelera eixuga la bugadera.[3]
  • Per la Candelera, el berenar al darrera.[2]
(var.) A la Mare de Déu Candelera, el berenar li va al darrera.[4]
(var.) Per la Candelera, el berenar al darrera, i per Sant Macià migdiada i berenar.[4]
  • Per la Candelera, el cos a la carrera.[1]
  • Per la Candelera, el dia torna endarrera.[2]
  • Per la Candelera, festes enrera.[1]
  • Per la Candelera l'ós surt de la cova, i si veu que plou no se'n mou.[5]
(var.) Per la Candelera l'ós surt de l'ossera, i si troba que fa bo, se'n torna a fer un gaitó.[1]
  • Per la Candelera, la sardina enrera.[1]
  • Per la Candelera, mitja hora endavant mitja endarrera.[3]
  • Per la Candelera, pas de llebre.[2]
  • Per la Candelera tira la brasa a l'aiguera.[1]
  • Per la Candelera, treu el bestiar de la pradera, i posa'l a la bledera; i per la Mare de Déu de març, posa'l a totes parts.[2]
  • Per la Candelera, una hora entera.[3]
  • Per la Mare de Déu de la Candelera posa el xai a la farratgera.[5]
  • Per la Mare de Déu de la Candelera treu l'ovella de la farratgera i posa-la a la bladera.[5]
  • Quan s'acosta el Candeler ja fa cera l'adroguer.[1]
  • Si el febrer febreja, el març marceja, i si la Candelera riu, el fred és més viu.[6]
  • Si terreja la Candelera, omple l'era.[1]
  • Tant si plora com si riu, per la Candelera el fred és viu.[6]

Dites relacionades amb l'aviram i les aus modifica

Recull de dites relaciones amb l'aviram i les aus sobre la festa de la Candelera:

 
Per la Candelera, ous a la gallinera.
  • Per la Candelera, bona la gallinera.[1]
  • Per la Candelera els ous de carrera; pel gener, a cap diner.[1]
  • Per la Candelera es casen els ocells i les caderneres.[1]
  • Per la Candelera, l'ou va endarrera.[2]
  • Per la Candelera, la cigonya campanera, i si no fa fred, la cigonya i l'oreneta.[1]
  • Per la Candelera la gallina pon a l'era.[1]
  • Per la Candelera, la gallina queda sens ouera.[1]
  • Per la Candelera, la puput amb sa bandera.[1]
  • Per la Candelera, ocells a la l'ocellera.[1]
  • Per la Candelera, ous a la gallinera.[1]
  • Per la Candelera, ous a la pollera.[3]
  • Per la Candelera pon l'oca vera; si no pon ja, aviat pondrà.[1]
  • Per la Candelera ponen la primera gallina i la darrera.[1]
  • Per la Mare de Déu del Candeler, els ous a diner.[5]
  • Per la Mare de Déu del Candeler pon la gallina jove i la vella també.[1]
  • Per la Mare de Déu del Candeler s'omple d'ous el galliner.[1]
  • Si la Candelera riu, l'hivern és viu i no veuràs orenetes fins a l'abril.[1]
  • Si la Candelera riu, l'oreneta ja és al niu.[1]
  • Si no s'apaga la vela per la Candelera, bona pollera.[1]

Dites relacionades amb la meteorologia modifica

Recull de dites de la Candelera relacionades amb la meteorologia:

 
Si la Candelera plora el fred ja és fora; si la Candelera riu, el fred és viu.
  • La Candelera espessa, guarda't la cabeça: la Candelera clara, fred hi ha encara.[1]
  • La Candelera la neu espera; si ja ha nevat, l'hivern ha passat; si no ha nevat, ja nevarà.[1]
  • Per la Candelera, el sol ja baixa per la carretera.[1]
  • Per la Candelera, el sol ja passa la ribera.[2]
  • Per la Candelera, la neu fuig del pla i se'n va a la cinglera.[1]
  • Per la Candelera, si no plou vuit dies abans, plou vuit dies arrera.[2]
  • Per la Candelera, una hora endavant i una hora endarrera.[1]
  • Quan la Candelera plou, el fred es fon.[1]
  • Quan la Candelera plora, l'hivern ja és fora, i si no plora, ni dins ni fora.[1]
  • Quan la Candelera plora, el fred ja és fora; quan la Candelera riu, ja ve l'estiu; tant si plora com si riu, ja ve l'estiu.[3]
(var.) Quan la Candelera plora, l'hivern és fora; quan la Candelera riu, l'hivern és viu; tant si plora com si riu, l'hivern és viu.[7]
  • Quan la Candelera riu, ja som a l'estiu.[1]
  • Quan plou per la Candelera, plou per la granera.[1]
  • Si la Candelera plora, el fred és fora; si la Candelera riu, ni hivern ni estiu.[1]
  • Si la Candelera plora, el fred ja és fora; plourà o no plourà, l'hivern s'acabarà.[1]
  • Si la Candelera plora el fred ja és fora; si la Candelera riu, el fred és viu.[3]
  • Si la Candelera plora, es fred és fora; si la Candelera riu, lluny és s'estiu.[2]
  • Si la Candelera plora, l'hivern és fora; però si fa vent, tres mesos més d'hivern.[1]
  • Si la Candelera plora, l'hivern és fora, però si neva per Sant Blai no acaba mai.[1]
  • Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera se'n riu, torna-te'n al niu.[2]
  • Si la Candelera riu, llenya al caliu, i si no riu, aigua al caliu.[1]
  • Si per la Candelera el vent no apaga la llumanera, bon any espera.[1]
  • Si per la Candelera plou i no gela, l'hivern és fora.[1]
  • Si plou per la Candelera, apaga el foc de la llar.[1]
  • Tronada entre la Puríssima i la Candelera, cinquanta dies més d’hivern.[8]
  • Trons per la Candelera, mal de cap i mal d'orella.[1]

Referències modifica

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 1,28 1,29 1,30 1,31 1,32 1,33 1,34 1,35 1,36 1,37 1,38 1,39 1,40 1,41 1,42 1,43 1,44 1,45 1,46 1,47 1,48 1,49 Amades, 1982, p. 665-701.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Candelera». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Amades, 1931, p. 52-56.
  4. 4,0 4,1 Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Amades, 1932.
  6. 6,0 6,1 Gelabert i Fiet, Eduard. «Vell i nou: refranys de ma terra». A: Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore (en català). Barcelona: AGM, 1973, p. 158-171. 
  7. Pàmies100; Palou, 2012, p. 41.
  8. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 19 març 2024].

Bibliografia modifica