Tarda

part del dia compresa entre el migdia i el vespre

La tarda, també anomenada horabaixa a Mallorca, capvespre a Menorca i vesprada (contret habitualment en la parla oral com vesprà) al País Valencià, és la part del dia compresa entre el migdia i el vespre. Si bé el seu ús és bastant subjectiu, se sol considerar l'horari entre les 14h o 15h, o havent dinat, fins que es pon el sol, aproximadament a les 18h o 19h a l'hivern o les 20h a l'estiu.

Tarda
El sol de la tarda
de Joaquim Sorolla
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • França és l'únic lloc on pots fer l'amor a la tarda sense que la gent estigui colpejant la teva porta.[1]
(en anglès) France is the only place where you can make love in the afternoon without people hammering on your door.
   — Barbara Cartland

Dites populars

modifica
(var.) Quan canta el cucut, al matí mullat, a la tarda eixut.[5]
(var.) Tronada al matí, vesprada, garbí.[6]

Referències

modifica
  1. «Celebrate Bastille Day With Our 15 Funny Quotes About France (And The French)». The Huffington Post, 11-07-2013. Arxivat de l'original el 1477534091. [Consulta: 30 setembre 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 24 desembre 2024].
  3. Coll i Martí, Josep «Refranys geogràfics al Pallars». Butlletí interior de la Societat d'Onomàstica, Núm. 13, (1983), pàg. 71-75 [Consulta: 19 octubre 2015].[Enllaç no actiu]
  4. Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Tarda». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Parés i Puntas, 1999.
  7. Sanchis Guarner, 1983, p. 109, Vol. 5. Sector central interior.
  8. Sanchis Guarner, 1983, p. 110, Vol. 5. Sector central interior.
  9. Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942. 
  10. Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938, p. 8-10 [Consulta: 1544602005]. 
  11. «Espiga». ParemioRom : Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori. Barcelona: Departament de Filologia Romànica, Universitat de Barcelona, 2011. Arxivat de l'original el 1457240235. [Consulta: 6 setembre 2014].
  12. Estruch i Subirana, Maria. Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà. Berga: l'Albíany=2010 (La Guita ; 11). ISBN 9788489751828. 
  13. Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern, 1950, p. 255-278. 
  14. Piñeiro Costán; Ramos Ruiz; Puigmalet, 2013, p. 275, Trons a remolar.
  15. Sanchis Guarner, 1983, p. 170, Vol. 5. Sector central interior.

Bibliografia

modifica