All

espècie de planta

L'all (Allium sativum) és una planta herbàcia de la família de les liliàcies. De tija cil·líndrica, fullosa fins a la meitat, té un bulb arrodonit i comestible, anomenat cabeça, compost de nombroses unitats, anomenades grans. És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània.

Infotaula taxonòmicaAll
Warzywa czosnek002.jpg
Alls
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.svg  Definició al Viccionari
Wikispecies-logo.svg  Espècie a Viquiespècies
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie Allium sativum
Regne planta
Modifica dades a Wikidata

Dites popularsModifica

EndevinallesModifica

  • No és pebre, però fa coure;
    té barba i no és home.[6]
  • Pica, però no és pebre,
    té dents i no mastega.[7]
  • Sense dir res a ningú
    el meu nom és d'espant;
    tant si sóc verd com madur
    tinc un gustet molt picant.[6][8]
  • Sóc planta que sols serveixo
    per donar gust al menjar.
    Tinc dents però no mossego
    i a qui menjant de mi abusa
    li put l'alè al respirar.[9]
  • Tinc el cap gros i el cos estret
    i no em puc aguantar dret.[10]
  • Un arbret,
    petit, baixet,
    capçat de blanc,
    vestit de verd.[6][11]
  • Un ou amb perruca
    què cosa és?[6]
  • Vaig néixer capell posat.
    Tota la vida l'he dut,
    i des que es capell m'és fuit
    no he begut ni he menjat.[9]
  • Veure com per la muntanya
    es passeja un muntanyenc;
    té barbes i no té braços,
    té cap, però no té peus.[6]

Frases fetes i locucionsModifica

 
Trempat com un all.
  Tenir les cames molt primes.
  • Calent com un all.[3]
  Molt calent.
(var.) Test com un all.[3]
  Ésser un home molt dret, que té molt de vigor.
  • Encamar els alls a qualcú.[3]
  Enganyar a algú.
  • Fer més calent que un all.[3]
  • Fer tornar coa d'all qualcú.[3](Mall.) 
  Molestar molt.
  Irònicament, feble.
(var.) (Estar) més sà que un gra d'all.[3]
  Estar molt sa o que té bona salut.
  Insistir excessivament a demanar o repetir una cosa.
  Tenir una desgràcia rere una altra.
(var.) (Ésser) més trempat que un all.[3]
  Ésser molt trempat

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya : cançoner. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
  • Correig i Blanchar, Montserrat; Cugat i Solà, Laura; Rius i Benito, Dolors. Una Capseta blanca que s'obre i no es tanca (en català). 2a edició. Barcelona: Ed. Graó, 1986. ISBN 9788485729111. 
  • Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2. 
  • Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.