Antoni Abat
monjo cristià pioner de l'eremitisme
(S'ha redirigit des de: Sant Antoni)
Sant Antoni (Memfis, 250 — Kolzim, 17 de gener de 356), conegut com el Gran o Abat, fou un monjo cristià pioner de l'eremitisme. És considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics i traginers. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; d'aquí se l'anomena Sant Antoni del porquet i, també, Sant Antoni dels ases. Se celebra la seva festivitat el 17 de gener.
Sant Antoni Abat de Diego Velázquez (1599-1600) | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Coma (en) , 251 (Gregorià) |
Mort |
Tebes, 357 (105/106 anys) |
Ocupació | Monjo cristià, anacoreta i escriptor |
Els drets d'autor han expirat | |
Dites populars
modifica- A Sant Antoni de gener, Carnestoltes hem de fer.[1]
- A Santa Llúcia, un pas de puça; a Nadal, una pas de pardal; a Sant Antoni, un pas de dimoni; i als Reis, bèstia els qui no ho coneix.[2]
- Dels porrats de gener, Sant Antoni és el primer.[1]
- El disset és Sant Antoni i el vint és Sant Sebastià; qui bones obres farà no tindrà por del dimoni.[3]
- El gener festes té per triar, els Reis, Sant Antoni i Sant Sebastià.[1]
- En Sant Antoni, comencen en jocs i acaben en focs.[1]
- L'endemà de Sant Antoni comencen a sortir el boig i el dimoni.[1]
- Per Nadal, es dia creix una passa de pardal; per Sant Esteve, una passa de cega; per Any Nou, una passa de bou; i per Sant Antoni, una passa de dimoni.[3]
- Per Sant Anton, Carnestoltes som.[4]
- Per Sant Antoni Abat, mitja hora per cap.[1]
- Per Sant Antoni creix el dia un pas de dimoni.[1]
- Per Sant Antoni de gener fan festa el cavall i el traginer.[1]
- Per sant Antoni de gener, guanya un dia l'arrier.[1]
- Per Sant Antoni del bacó, cadascú al seu racó.[1]
- Per Sant Antoni, el de gener, fa gran festa el bon carreter.[1]
- Per Sant Antoni, fes lo Toni; per Sant Sebastià, comença a bogejar.[2]
- Per Sant Antoni ja es comença a fer el Toni.[4]
- El Toni és una referència a l'ínici de les festes de Carnestoltes.
- Per Sant Antoni, un pas de dimoni.[1]
- Quan vénen els tres barbuts: Sant Pau ermità, Sant Maure i Sant Antoni Abad, vénen els freds cascarruts.[1]
- Sant Antoni de Gabarda feu un miracle en Antella, caigué una vella al riu i si no la trauen s'ofega.[1]
- Sant Antoni del Porquet a les velles fa carassa i a les joves fa l'ullet.[4]
- (var.) Sant Antoni del Porquet, a les velles fa ganyotes i a les joves fa l'ullet.[1]
- Sant Antoni del Porquet del gener n'és el disset.[4]
- Sant Antoni es va enamorar d’un porc i els ulls s’enamoren de lleganyes.[1]
- Sant Antoni guarda'ns de foc i dimoni.[1]
- Sant Antoni, Sant Antoni, és a disset de giner i a la meua faldriquera no hi ha entrat cap de diner.[1]
- Sant Antoni va pel mar amb una campaneta tots els peixos, en sentir-la, li salten dins la barqueta.[5]
- Sant Pau ermità troba a Sant Antoni; Sant Antoni allarga la mà i troba a Sant Sebastià; aquest reganyant les dents troba a Sant Vicens; Sant Vicens rosega les crostes i troba els Carnestoltes; Carnestoltes dura tres dies; veus aquí Sant Maties que iguala les nits i els dies.[6]
- A la novena de Sant Antoni, lo que no hi vindrà, no tindrà oli.[1]
- A Sant Antoni la perdiu busca matrimoni.[1]
- Les cols de Sant Antoni, mantenen fins al dimoni.[1]
- Per Sant Antoni cargols amb allioli.[3]
- Per Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner.[7](Manresa)
- Per Sant Antoni de gener penja el perdigot on et vingui bé, i si no vol cantar, penja'l per Sant Sebastià.[3]
- Per Sant Antoni del porcot, cada perdiu amb el seu perdigot.[1]
- Per Sant Antoni del porquet, cada perdiu canta en son indret.[1]
- Sant Antoni, matxo o mula.[1]
- Sant Antoni plover per a les patates va bé.[1]
- Sant Antoni que el ruc cau![1]
- Sant Antoni s'enamorà d'un porc.[7]
- (var.) Sant Antoni s'enamorà d'un porc, Sant Joan d'un be; i jo de vostè.[1]
- Expressió de disculpa després d'haver-se casat amb una persona lletja
- Sant Antoni se'n va a l'oli; gira la mà, troba Sant Sebastià; Sant Sebastià reganya les dents, troba Sant Vicenç; Sant Vicenç se'n va a palau, troba Sant Pau; Sant Pau se'n va a Niudolera, troba la Mare de Déu Candelera.[3]
- Sant Antoni, Sant Antoni, una cosa et vull dir: que els pobres planten la vinya i els rics es beuen el vi.[1]
- Va dir Sant Antoni que Déu va fer el vi, i la borratxera el dimoni.[1]
Dites relacionades amb la meteorologia
modifica- De Nadal a Sant Antoni no vagis a l'Aragó.[1]
- De Sant Antoni a Sant Sebastià fa el fred més fort de l'any.[3]
- Dels vents de juny, o de Sant Antoni, ni un.[1]
- Entre Sant Antoni i Sant Sebastià, més fred encara que en tot l'any fa.[2]
- Gelades per Sant Antoni, ruixades per Sant Llorenç.[1]
- Per Sant Antoni fredura i per Sant Llorenç calura, ni l'una ni l'altra dura.[2]
- Per Sant Antoni, un fred com un dimoni.[7]
- (var.) Per Sant Antoni, fa un fred de dimoni.[1]
- (var.) Per Sant Antoni, fa un fred del dimoni; per Sant Julià, cuida a matar.[3]
- (var.) Sant Antoni, un pas de dimoni.[8]
Frases fetes
modifica- Expressió de disculpa després d'haver-se casat amb una persona lletja
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 1,28 1,29 1,30 1,31 1,32 1,33 1,34 1,35 1,36 1,37 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 7 octubre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Amades i Gelats, 1931, p. 28-30.
- ↑ Amades, 1982, p. 470.
- ↑ Gelabert i Fiet, 1973, p. 158-171.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Antoni». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931.
- Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
- Gelabert i Fiet, Eduard. «Vell i nou: refranys de ma terra». A: Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore (en català). Barcelona: AGM, 1973, p. 158-171.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.