Pluja

precipitació atmosfèrica en forma de partícules líquides d'aigua
(S'ha redirigit des de: Pluges)

La pluja és una precipitació d'aigua líquida en forma de gotes que cau dels núvols per gravetat. La pluja es forma a partir del vapor d'aigua evaporat pel Sol, que ha condensat als núvols per refredament adiabàtic a causa del moviment ascendent de l'aire.

Pluja
Pluja
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Dites populars

modifica
  • A l'abril, aigües (o pluges) mil.[1]
  • A l'abril, cada gota val per mil.[2]
  • Aigua a bufetes, aigua a bassetes.[3]
  • Aigua cau, pluja segura.[3]
  • Aigua de bombolla, tot el món sadolla.[3]
  • Aigua de matí, no omple el bací.[3]
  • Aigua de pluja no quita el regor.[3]
  • Aigua de trons, ací no res i allí poc.[3]
  • Aigua i lluna, temps d'oliveres.[3]
  • Aigua i sol fan de sabó.[3]
  • Aigua menuda, poc dura.[3]
  • Aigua menuda, vent que dura.[3]
  • Aigua tronada, blat i civada.[3]
  • Al maig, cada dia un raig.[4]
  • Carrers mullats, calaixos eixuts.[5]
  • Cel rogent, pluja o vent.[6]
  • Després dels trons, ve la pluja.[6]
  • Lluna nova de gener molta pluja duu al darrer.[7]
  • Mai ha plogut tant que no hagi mancat.[8]
  • Moltes pluges al gener, mala anyada solen fer.[6]
  • Quan plou, plou; quan neva, neva; quan fa vent, aleshores fa mal temps.[8]
  • Peixos al cel, aigua a la terra.[3]
  • Per tot es fan bolets quan plou.[3]
  • Plogués i nevés, però vent no en fes.[3]
  • Plou quan Déu vol.[3]
  • Pluja abombollada, pluja de durada.[6]
(var.) Pluja de ruixada, pluja de durada.[6]
(var.) Quan la pluja fa punxons, aigua a trompons.[6]
(var.) Quan la pluja ja ha passat, ven la llana i queda't el drap.[6]
  • Pluja al pla, neu a la muntanya.[6]
  • Pluja curta, mata el vent.[3]
  • Pluja d'abril, cada gota en val mil.[6]
(var.) Pluja d'abril i sol de tardor, solen fer l'any bo i millor.[6]
(var.) Pluja d'estiu i plor de bagassa, aviat passa.[6]

Dites relacionades amb el santoral

modifica
(var.) Si plou per Santa Anna, el fruit a l'avellana.[12]
(var.) Si plou per Santa Anna, plou un mes i una setmana.[12]

Embarbussaments

modifica
  • Prou plou, però plou poc.[15]
  • Plou poc però
    per lo poc que plou,
    plou prou.[16]
(var.) Prou que plou
però plou poc
però per lo poc que plou
plou prou.[16]

Endevinalles

modifica
(var.) ¿Què és allò que espanta tant
que tothom en fuig a l'instant?[21]
  • Tant si vols com si no vols seguiré la meva via; rabiaràs si vas tot sol; el pagès de mi es refia.[20]

Referències

modifica
  1. Pàmies; Palou, 2013, p. 76.
  2. Pàmies; Palou, 2013, p. 64.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 Parés i Puntas, 1999.
  4. Pàmies; Palou, 2013, p. 17.
  5. Pàmies; Palou, 2013, p. 105.
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 6,15 6,16 6,17 6,18 6,19 6,20 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «pluja». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  7. Amades, 1982, p. 279-612, vol. I.
  8. 8,0 8,1 Víctor Pàmies i Riudor. «300 dites i refranys que faran història». Arxivat de l'original el 1568014282. [Consulta: 27 gener 2015].
  9. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «muntanya muntanya». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  10. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «núvol». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  11. Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932. 
  12. 12,0 12,1 12,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 7 octubre 2024].
  13. Pàmies; Palou, 2013, p. 41.
  14. Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
  15. Quan dic, dic, dic: recull d'embarbussaments. Barcelona: Salvatella, 1993. ISBN 8472107396. 
  16. 16,0 16,1 Jordà Mulet, Juli. Paraules en xarxa. València: l'autor, 2014. ISBN 978-84617-0847-5. 
  17. Serra i Boldú, 1922.
  18. Salvà, 1983.
  19. Llibre Endevinalles, 1925.
  20. 20,0 20,1 Castellví, 1956.
  21. Amades, 1982.

Bibliografia

modifica
  • Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0. 
  • Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36). 
  • Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
  • El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19). 
  • Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36). 
  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Salvà, Francesc. Recull d'endevinalles. Barcelona: Salvatella, 1983 (Una mica de tot). 
  • Pàmies, Victor; Palou, Jordi. Els 100 refranys més populars (en català). Valls: Cossetània, 2012 (Col·lecció de cent en cent, núm. 16). ISBN 9788490340325.