Núvol
massa visible de cristalls de gel i/o gotes d'aigua microscòpiques
Un núvol és un conjunt de diminutes gotes d'aigua o de partícules de glaç suspeses en l'aire.
 Núvols | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites popularsModifica
- Del sol de l'hivern i dels núvols d'estiu, enganyats eixiu.[1]
- Lluna plena es menja els núvols.[2]
- Núvol barbut, vent corregut.[2]
- Núvol de fum, aigua al damunt.[2]
- Núvol groguenc, porta el vent.[2]
- Núvol rodó, vent o neu en abundor.[2]
- Nuvolada baixa, aigua segura.[2]
- Nuvolada de migdia, aigua per tot el dia.[2]
- Nuvolada negra, cap a terra.[2]
- Nuvolats de caparrot, aigua prop.[2]
- Nuvolats de paparra, mal temps.[2]
- Núvols a muntanya, aigua segura (o pluja segura).[3]
- Núvols a Rosselló, pluja en abundor.[3]
- Núvols de Morella a Salàs, mal pas.[4]
- Núvols de Salàs a Morella, a la meravella.[4]
- Núvols en creu, vent a la porta.[3]
- Núvols per Sant Magí, la pluja és pel camí.[5]
- Quan Déu vol, sense núvols plou.[3]
- Si està núvol el dia de Sant Fruitós, any de poca fruita.[6]
- Si Montserrat els núvols han tapat, aigua pel Llobregat.[7]
- Si Sant Fruitós passa núvol, els sarments no carreguen.[6]
- Si Montsià porta capell, pica espart i fes cordell.[8]
El Capell és el núvol allargat que a sovint es posa al cim d'aquesta muntanya, que quan aparéix indica pluja, per la qual cosa no es pot treballar al camp.
Llibre del temps que fa (1938)Modifica
Relació de dites populars recollides en el Llibre del temps que fa (1938) de Joan Amades:
- Dia núvol i posta clara, mal temps prepara.[9]
- Llamp a llevant i núvol roig a ponent, senyal de gran vent.[9]
- Nit de núvols, dia serè.[9]
- Núvol barbut, vent corregut.[9]
- Núvol de fum, aigua al damunt.[9]
- Núvol rodó, vent o neu en abundor.[9]
- Núvolada de migdia, aigua per tot el dia.[9]
- Núvolada lluent porta vent.[9]
- Núvolada negra, porta pega.[9]
- Núvols a la posta, guergal a la porta.[9]
- Núvols al matí i consell tardà, tot és aire.[9]
- Núvols en creu, aigua al peu.[9]
EndevinallesModifica
- Al cel sóc
aigua a l'església sóc de fum
sóc de pols a la terra
i sóc un tel en els ulls.[10]
- El sol és qui em dóna vida
i ell qui em sol acabar,
i encar que de l'aigua eixida,
a l'aire torno a parar.[11]
- Jo en sé un llençol molt gros
que no es pot pas plegar
i un grapat d'unces d'or
que no es poden comptar.[11]
- Els núvols i els estels
- Posat en el cel sóc aigua
posat en la terra sóc pols.[12]
- (var.) Posat en el cel sóc aigua,
posat en la terra, pols:
dins de l'església sóc fum.
Apa, contesta qui sóc.[13] - (var.) Posat en el cel sóc aigua,
posat en la terra, pols:
i fum si estic a la cuina.
Apa, contesta qui sóc.[11] - (var.) Posat en el cel sóc aigua,
posat en la terra pols,
dins l'església sóc fum.
endevina el que sóc.[10]
- Sense cames camina d'ací allà,
des de l'Índia a la Xina.[14]
- Tresc amunt i de vegades plor
tant d'hivern com d'estiu,
i de ses meues plorades
es pagès s'alegra i riu.[10]
Frases fetesModifica
- Caure una cosa dels núvols.[16]
Venir sense haver estat esperada.
- Estar als núvols.[16]
- No estar gens informat tocant a una qüestió.
- Estar per damunt els núvols.[3]
- Estar a un preu inassequible.
- (var.) Posar damunt els núvols.
- Elogiar excessivament.
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ Conca, Maria (ed.). Els Refranys catalans. [València]: Tres i Quatre, 1988. ISBN 8475022324.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 2,9 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Núvol». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 4,0 4,1 Manent, Albert. Els noms populars dels núvols, boires i vents: Ribera d'Ebre i Terra Alta. [Riudoms]: Centre d'Estudis Riudomencs "Arnau de Palomar" (CERAP), 1997. ISBN 8492168811.
- ↑ Pàmies i Riudor, Victor (cur.). «Sants i festes diverses». Refranyer temàtic. l'autor, 25-11-2007. Arxivat de l'original el 1509242712. [Consulta: 15 setembre 2013].
- ↑ 6,0 6,1 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1950, p. 575-578.[]
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 23 maig 2022].
- ↑ Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Sector septentrional.. València: L’Estel, 1968, p. 83.
- ↑ 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 9,12 9,13 9,14 Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938, p. 10-11 [Consulta: 1544602005].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Amades, 1982.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Castellví, 1956.
- ↑ 12,0 12,1 Salvà, 1983.
- ↑ Bassols, 1994.
- ↑ Martí i Adell, 1991.
- ↑ Serra i Boldú, 1922.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 «nuvol». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 3 de juny de 2012]
BibliografiaModifica
- Amades, Joan. Folklore de Catalunya : cançoner. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
- Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36).