Núvol
massa visible de cristalls de gel i/o gotes d'aigua microscòpiques
Un núvol és un conjunt de diminutes gotes d'aigua o de partícules de glaç suspeses en l'aire.
 Núvols | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
modifica
- Del sol de l'hivern i dels núvols d'estiu, enganyats eixiu.[1]
- Dia núvol i posta clara, mal temps prepara.[2]
- Llamp a llevant i núvol roig a ponent, senyal de gran vent.[2]
- Lluna plena es menja els núvols.[3]
- Nit de núvols, dia serè.[2]
- Núvol barbut, vent corregut.[3]
- Núvol de fum, aigua al damunt.[3]
- Núvol groguenc, porta el vent.[3]
- Núvol rodó, vent o neu en abundor.[3]
- Nuvolada baixa, aigua segura.[3]
- Nuvolada de migdia, aigua per tot el dia.[3]
- Nuvolada negra, cap a terra.[3]
- Nuvolats de caparrot, aigua prop.[3]
- Nuvolats de paparra, mal temps.[3]
- Núvols a muntanya, aigua segura (o pluja segura).[4]
- Núvols a Rosselló, pluja en abundor.[4]
- Núvol barbut, vent corregut.[2]
- Núvol de fum, aigua al damunt.[2]
- Núvol rodó, vent o neu en abundor.[2]
- Núvolada de migdia, aigua per tot el dia.[2]
- Núvolada lluent porta vent.[2]
- Núvolada negra, porta pega.[2]
- Núvols a la posta, guergal a la porta.[2]
- Núvols al matí i consell tardà, tot és aire.[2]
- Núvols de Morella a Salàs, mal pas.[5]
- Núvols de Salàs a Morella, a la meravella.[5]
- Núvols en creu, vent a la porta.[4]
- (var.) Núvols en creu, aigua al peu.[2]
- (var.) Núvols en creu, aigua o neu.[2]
- (var.) Núvols en creu, aigua veureu.[2]
- Núvols per Sant Magí, la pluja és pel camí.[6]
- Quan Déu vol, sense núvols plou.[4]
- Si els núvols van cap a la muntanya, posa el blat a la cabanya; si els núvols van cap al pla, posa el blat a soleiar.[2]
- Si està núvol el dia de Sant Fruitós, any de poca fruita.[7]
- Si Montserrat els núvols han tapat, aigua pel Llobregat.[8]
- Si Sant Fruitós passa núvol, els sarments no carreguen.[7]
- Si Montsià porta capell, pica espart i fes cordell.[9]
El Capell és el núvol allargat que a sovint es posa al cim d'aquesta muntanya, que quan aparéix indica pluja, per la qual cosa no es pot treballar al camp.
Endevinalles
modifica- Al cel sóc
aigua a l'església sóc de fum
sóc de pols a la terra
i sóc un tel en els ulls.[10]
- El sol és qui em dóna vida
i ell qui em sol acabar,
i encar que de l'aigua eixida,
a l'aire torno a parar.[11]
- Jo en sé un llençol molt gros
que no es pot pas plegar
i un grapat d'unces d'or
que no es poden comptar.[11]
- Els núvols i els estels
- Posat en el cel sóc aigua
posat en la terra sóc pols.[12]
- (var.) Posat en el cel sóc aigua,
posat en la terra, pols:
dins de l'església sóc fum.
Apa, contesta qui sóc.[13] - (var.) Posat en el cel sóc aigua,
posat en la terra, pols:
i fum si estic a la cuina.
Apa, contesta qui sóc.[11] - (var.) Posat en el cel sóc aigua,
posat en la terra pols,
dins l'església sóc fum.
endevina el que sóc.[10]
- Sense cames camina d'ací allà,
des de l'Índia a la Xina.[14]
- Tresc amunt i de vegades plor
tant d'hivern com d'estiu,
i de ses meues plorades
es pagès s'alegra i riu.[10]
Frases fetes
modifica- Caure una cosa dels núvols.[16]
Venir sense haver estat esperada.
- Estar als núvols.[16]
- No estar gens informat tocant a una qüestió.
- Estar per damunt els núvols.[4]
- Estar a un preu inassequible.
- (var.) Posar damunt els núvols.
- Elogiar excessivament.
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Conca, 1988.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 Amades, 1938.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «nuvol». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 5,0 5,1 Manent, Albert. Els noms populars dels núvols, boires i vents: Ribera d'Ebre i Terra Alta. [Riudoms]: Centre d'Estudis Riudomencs "Arnau de Palomar" (CERAP), 1997. ISBN 8492168811.
- ↑ Pàmies i Riudor, Víctor. «Núvol» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020-.
- ↑ 7,0 7,1 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1950, p. 575-578.[]
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 21 novembre 2024].
- ↑ Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Sector septentrional.. València: L’Estel, 1968, p. 83.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Amades, 1982.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Castellví, 1956.
- ↑ 12,0 12,1 Salvà, 1983.
- ↑ Bassols, 1994.
- ↑ Martí i Adell, 1991.
- ↑ Serra i Boldú, 1922.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 «nuvol». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 3 de juny de 2012]
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles).
- Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
- Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans. València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.
- Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36).