La llana és una fibra natural obtinguda a partir del pèl d'alguns animals utilitzada habitualment per a fer teixits. A Europa i països d'influència occidental normalment és pèl d'ovella, però a altres llocs també es fa servir la de llama, alpaca, vicunya, etc.

Infotaula d'objecteLlana
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Detalls
Tipus fibra animal
Ús wool (en) Tradueix
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • Passa tu, que llana portes; passa tu, que també en portes.[1]
  L'Odissea, d'Homer. — Polifem, fill de Posidó
A l'obra, donava pas a les ovelles quan sortien de la seva cleda. Tradicionalment s'usa en l'àmbit familiar per donar pas a una persona, i forma part de llegendes del Moianès i la Baixa Segarra.

Dites populars

modifica
  • A Agullana caguen llana.[2]
  • Els homes faran bondat quan les cabres portin llana.[3]
  • La llana negra no se tiny.[2]
  • La dona que va a la llana, mai tindrà la testa vana.[2]
  • Mala llana té es porc, per haver-la de filar![2]
(var.) Mala llana té es porc, que tot són cerres![2]

Frases fetes i locucions

modifica
  • Anar per llana i tornar tos.[5]
(var.) Anar per llana i tornar esquilat.
  Intentar enganyar, però resultar enganyat un mateix.
  • Cardar la llana a algú.[2]
  Reprendre a algú molt fort o pegar-li.
  • Ésser més dolent que la llana de gos.[2]
  Ésser molt dolent (Tarragona).
  • Fer rentar llana negra a algú.[2]
  Fer passar a algú molta pena o treball.
  • Haver-hi molta llana per tondre.[2]
  Haver-hi moltes coses a fer, o molta gent beneita (Mall.).
  • Haver-hi poca llana, i pels esbarzers.[2]
  Haver-hi poc d'una cosa, dolenta o que es fa malbé.
  Ser ignorant.
  Fer espavilar algú a costa seva fent-li adquirir una experiència i una visió clara de les coses d'una manera pesada i costosa en sacrificis.
  • Treure llana neta d'alguna cosa.[2]
  Treure'n l'aigua clara, aclarir bé un assumpte o qüestió.

Referències

modifica

Bibliografia

modifica
  • Amades, Joan. Refranys i dites (Ed. facsímil) (en català). Tarragona: L'Agulla de cultura popular, 2006 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 32). ISBN 8496294218. 
  • Amades i Gelats, Joan. Origen i sentit d'alguns proverbis (Ed. facsímil) (en català). Tarragona: L'Agulla de cultura popular; Associació Cultural Joan Amades, 2008 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 37). ISBN 9788496294479. 
  • Pàmies i Riudor, Víctor. Dites.cat : Locucions, frases fetes i refranys del català (en català). Barcelona: Barcanova, 2012. ISBN 978-84-489-3041-7. 
  • Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.