Llana
Fibra
La llana és una fibra natural obtinguda a partir del pèl d'alguns animals utilitzada habitualment per a fer teixits. A Europa i països d'influència occidental normalment és pèl d'ovella, però a altres llocs també es fa servir la de llama, alpaca, vicunya, etc.
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Multimèdia a Commons | |
Detalls | |
Tipus | fibra animal |
Ús | wool (en) |
Citacions
modifica- Passa tu, que llana portes; passa tu, que també en portes.[1]
Dites populars
modifica- A Agullana caguen llana.[2]
- Els homes faran bondat quan les cabres portin llana.[3]
- La llana negra no se tiny.[2]
- La dona que va a la llana, mai tindrà la testa vana.[2]
- Mala llana té es porc, per haver-la de filar![2]
- (var.) Mala llana té es porc, que tot són cerres![2]
Frases fetes i locucions
modifica- Anar per llana i tornar tos.[5]
- (var.) Anar per llana i tornar esquilat.
- Intentar enganyar, però resultar enganyat un mateix.
- Cardar la llana a algú.[2]
- Reprendre a algú molt fort o pegar-li.
- Ésser més dolent que la llana de gos.[2]
- Ésser molt dolent (Tarragona).
- Fer rentar llana negra a algú.[2]
- Fer passar a algú molta pena o treball.
- Haver-hi molta llana per tondre.[2]
- Haver-hi moltes coses a fer, o molta gent beneita (Mall.).
- Haver-hi poca llana, i pels esbarzers.[2]
- Haver-hi poc d'una cosa, dolenta o que es fa malbé.
- Ser ignorant.
- Fer espavilar algú a costa seva fent-li adquirir una experiència i una visió clara de les coses d'una manera pesada i costosa en sacrificis.
- Treure llana neta d'alguna cosa.[2]
- Treure'n l'aigua clara, aclarir bé un assumpte o qüestió.
Referències
modifica- ↑ Amades, 2006, p. 32.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Llana». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Sanchís Guarner, 1968, p. 31.
- ↑ 5,0 5,1 Pàmies i Riudor, 2012, p. 137.
- ↑ Amades, 1933, p. 48.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Refranys i dites (Ed. facsímil) (en català). Tarragona: L'Agulla de cultura popular, 2006 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 32). ISBN 8496294218.
- Amades i Gelats, Joan. Origen i sentit d'alguns proverbis (Ed. facsímil) (en català). Tarragona: L'Agulla de cultura popular; Associació Cultural Joan Amades, 2008 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 37). ISBN 9788496294479.
- Pàmies i Riudor, Víctor. Dites.cat : Locucions, frases fetes i refranys del català (en català). Barcelona: Barcanova, 2012. ISBN 978-84-489-3041-7.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.