Punxa
extrem afilat o agut
Una punxa és l'extrem afilat o agut d’un material, objecte, muntanya o planta.
 Diversos punxons | |
| Projectes germans | |
|---|---|
| Detalls | |
| Tipus | extrem |
 | |
Dites populars
modifica- El maig és dolent, si Sant Isidre no punxa.[1]
- L'escorpra, la sogra i les cunyades tenen punxes metzinades.[2]
- L'espina que punxar deu, aguda neix.[3]
- Quan el migjorn punxa, senyal de pluja.[4]
- Quant lo Montseny té caputxa, lo migjorn punxa.[3]
- Per Sant Simó i Sant Judes punxa els bous i pega les mules, que s'acaben les bones sembradures.[4]
Embarbussaments
modifica- En Pinxo va dir-li a en Panxo:
¿Vols que et punxi amb un punxó?
i en Panxo va dir-li a en Pinxo:
punxa'm, però a la panxa no.[5]
- El Panxo li diu al Pinxo:
¿Vols que et punxe amb un punxó?
i el Pinxo li diu al Panxo:
punxa'm, però a la panxa no.
- Dos ganxos enganxen
més que un ganxo.
Però què punxa
més que un punxó?[5]
Referències
modifica- ↑ Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Volum III. Corpus - Primavera. Barcelona: Salvat, 1952, p. 605-633 [Consulta: 1471282989].
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 3 desembre 2024].
- ↑ 3,0 3,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Punxa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 4,0 4,1 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 5,0 5,1 Jordà Mulet, Juli. Paraules en xarxa. València: l'autor, 2014. ISBN 978-84617-0847-5.