Canya

Tija de diferents poàcies

Una canya (Arundo donax) és una planta perenne de la família de les gramínies, de tija plena robusta, fistulosa i ramificada, de fulles amplament linears i de flors en grossa panícula.

Canya
Canyes
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • L'home no és més que una canya; la canya més feble de la natura, però una canya que pensa.[1]
   — Blaise Pascal

Dites populars

modifica
(var.) Qui de canyes fa flautes i de frares fa cabal, un barret i a l'hospital.[4]
  • Qui té canyes fa flautes.[3]
(var.) Qui té canyes, té flautins.[4]
  • Visti una canya, pareixerà una dama; visti un bastó, pareixerà un baró.[4](Alguer) 
(var.) Vesteix una canya, semblarà una dama; vesteix un bastó, semblarà un baró.[4]

Dites relacionades amb la pesca

modifica

Frases fetes

modifica
  Dir les veritats, parlar sense contemplacions.
  • Córrer canyes.[5]
  Figurar un torneig lluitant amb canyes en lloc de llances.
  Ésser una persona aparentment forta, però en realitat molt dèbil.
  • Ésser prim com una canya.[6]
  Ser magre.
  • Ser més fluix que una canya.[4]
  Ser molt dèbil.
  Retre's, no poder seguir els altres, restar endarrere.
  • Fer la canya a algú.[4](Maestrat) 
  Burlar-se'n.
  • No deixar canya dreta.[6]
  Fer una gran destrossa.
  • Parèixer una canya de treure nius.[4]
  Ésser molt alt i prim.
  • Pendre a canya.[4]
  Adquirir coses amb fiança, a pagar més envant.
  Veu molt esquerdada.
  No trobar el que es cercava o no poder obtenir el que es desitjava.
  Veure-li la tela, el llautó, la sola de la sabata: descobrir les seves intencions, no deixar-se enganar d'ell.

Endevinalles

modifica
  • L'arbre de l'Empordà
    té fulla i no té gra.[7]
  • Sóc llarga i prima,
    dono de menjar;
    per tal de fer-ho
    em fico a la mar.[8]
  • Una planta hi ha a Espanya
    que floreix i no grana.[7]
  • Una planta hi ha a l'Empordà
    que floreix sense gra.[7]

Referències

modifica
  1. Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, 1997. ISBN 8482971379. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Parés i Puntas, 1999.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Viladot-Puig, 2003.
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 4,19 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «canya». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  5. «Canya». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 30 de maig de 2012]
  6. 6,0 6,1 «Canya». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 31 maig 2012].
  7. 7,0 7,1 7,2 Gomis i Mestre, 2015, p. 137-139.
  8. Millà i Reig, Lluís. Segon llibre d'endevinalles. Barcelona: Millà, 1990. ISBN 8473041739. 

Bibliografia

modifica
  • Gomis i Mestre, Cels. Botànica popular catalana : dites i tradicions populars referents a les plantes (en català). La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2015 (Talaia clàssics, núm. 2). ISBN 9788494256462. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.