Graner
edifici on s'emmagatzema gra
Un graner és un magatzem de cereal i menjar animal. S'acostumen a construir en llocs allunyats de l'amenaça de petits depredadors, com ratolins o ocells.
 Graner d'Alemanya | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
modifica- Aigua de Giner, òmpli botes y graner.[1]
- Aigua en Febrer, òrdi en lo graner.[1]
- Aigua en Maig, a omplir el graner vaig.[1]
- Cuc de gener, omple el graner.[3]
- En el maig, el dia s'allarga i el graner s'escurça.[4]
- Flor d'ametller omple el graner.[5]
- Granollers és el graner del Vallès.[6]
- Juny plujós, graner polsós.[7]
- Pagès lluner, no omple el graner.[8](Empordà)
- Per Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner.[8](Manresa)
- Pluja de gener, omple la bóta i el graner.[9]
- Setembre boirós, graner polsós.[10]
- Si canta la granota pel gener, tanca el graner.[11]
- Si no plou pel febrer, mal va el graner.[12]
- Trons de gener, pagès estintola es graner.[13]
- Trons en gener, a apuntalar el graner; trons en març, fred en abril i maig.[14]
- Trons pel gener, desembarassa el graner.[8]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Alberola, 1928.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «bóta». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cuc». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «maig». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 561-566.
- ↑ Pàmies i Riudor, Víctor. «Granollers». Paremiologia tòpica. l'autor, cop. 2010. [Consulta: 26 setembre 2013].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «juny». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «graner». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «pluja». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «setembre». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, 1982.
- ↑ Amades, 1931, p. 52-56.
- ↑ Rocas; Angelats; Vila, 2004.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «tro». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 15,0 15,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
Bibliografia
modifica- Alberola, Estanislau. Refraner valencià: colecció de refráns populars. València: Arte y Letras, 1928.
- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Rocas, Irene; Angelats, Rosa (ed.); Vila, Pep (ed.). Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas. [Palafrugell]: Arxiu Municipal de Palafrugell, 2004. ISBN 8492343249.