Bolet

cos fructífer d'un conjunt de fongs pluricel·lulars

Un bolet és l'aparell esporífer de diversos tipus de fongs superiors. La tipologia més familiar, que pertany a alguns ordres de la classe dels basidiomicets, consta d'un casquet esfèric que s'anomena barret o capell (pileus), sostingut per una cama o peu (estípit).

Bolet
Amanita muscaria (fly agaric).JPG
Amanita muscaria
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

(en anglès) Nature alone is antique, and the oldest art a mushroom.
  Sartor Resartus. Llibre II, capítol III. — Thomas Carlyle

Dites popularsModifica

(var.) Els millors bolets, llença'ls al femer.[5]

Cançons popularsModifica

  • Pobres de segadorets / que encara segau civada! / Damunt sa vostra espinada / vos hi naixeran bolets.[3]
  Canço popular mallorquina

EndevinallesModifica

  • Alabat sia Déu,
    que crea les meravelles,
    cosa que només té un peu
    i més de dues-centes costelles.[8]
  • Petit i rodonxó per la terra es presenta: no té més que una cama i costelles més de trenta.[5]
  • Sentadet està don Panxo
    sentadet en una penya,
    de peus en té només que un,
    de costelles més de trenta.[9]

Frases fetes i locucionsModifica

  • Clavar un bolet.[5]
  Pegar una bufetada a algú.
  Tenir manies, estar boig.
  • Fer-s'hi bolets, a un lloc.[3]
  Ésser molt brut.
  • Mos se faran bolets a l'esquena![3]
  Expressió que es diu quan fa molt de temps que plou.

ReferènciesModifica

  1. Dalbiac, Philip Hugh. Dictionary of Quotations (English). New York: The MacMillan, 1908. 
  2. Espunyes, 2007.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 3,9 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «bolet». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. 4,0 4,1 Parés i Puntas, 1999.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Gomis i Mestre, 2015, p. 127-129.
  6. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 30 novembre 2021].
  7. Cinc mil, 1965.
  8. Serra i Boldú, 1922.
  9. Castellví, 1956.

BibliografiaModifica

  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Espunyes, Joan. Dites, locucions i frases fetes. Proa, 2007. ISBN 978-84-8437-977-5. 
  • Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
  • Gomis i Mestre, Cels. Botànica popular catalana : dites i tradicions populars referents a les plantes (en català). La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2015 (Talaia clàssics, núm. 2). ISBN 9788494256462. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36).