Avellana
fruit nou de l’avellaner
L'avellana és el fruit comestible de l'avellaner (Corylus avellana). Té forma esferoïdal, amb un diàmetre aproximat de 10 a 15 mm. Està formada per una closca fibrosa externa que envolta una coberta llisa en la que s'allotja la llavor. La closca fibrosa s'asseca durant la maduració.
 Avellanes | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus |
fruita seca, avellana, nou i seed (en)  |
| Ingredients principals |
hazelnut shell (en) |
 | |
Dites populars
modifica- Any d'avellanes, any de casaments.[1]
- Aquesta setmana, cull l'avellana.[2](Tar.)
- Avellanes, ametlles i figues són bones amigues.[1]
- Per Sant Bartomeu, cull l'avellana de tot arreu.[3]
- Per Sant Feliu, l'avellana cau del niu.[4]
- Per Sant Jaume, l'avellana a taula.[2](Manresa)
- Per Sant Llorenç, l'avellana es menja sense dents.[1]
- Per Sant Magí, l'avellana has de collir.[3]
- Per Sant Mateu, avellanes arreu.[1]
- Per Sant Pere i Sant Feliu, l'avellana surt del niu.[2][4](Olot, Manresa, Sabadell)
- Per Santa Magdalena, l'avellana plena.[2](Ross., Vic, Pla de Bages, Bar., Vendrell, Maestrat)
- (var.) Per Santa Magdalena, la nou i l'avellana plena.[2](Urgell)
- (var.) Per Santa Margarida, la vellana és mija; per Santa Magdalena, la vellana és plena.[2]
- Per Santa Magdalena l'avellana és plena, i per Sant Llorenç ja no n'hi ha gens.[1]
- Per Santa Marta, la millor avellana.[5]
- Santa Magdalena l'avellana plena; plena o no plena, santa Magdalena.[4](Bar.)
- (var.) Santa Magdalena l'avellana plena; plena o no plena, cull l'avellana per santa Magdalena.[4](Camp de Tarragona)
- Si vols fer un bon regal i gastar poc, dóna avellanes amb floc.[2]
Corrades
modifica- Si a la Selva vols venir, / Maria, a aplegar avellanes / cantarem una cançó / dels fadrins de Riudecanyes.[4](La Selva del Camp)
- Aquí a dalt de la muntanya, / mare, deixeu-m'hi anar, no pas per collir avellanes, sinó per saltar i ballar[4](Ross.)
Endevinalles
modifica- En què s'assembla, Joan, el teu cap a una avellana?[4]
- En tenir la testa vana.
- Sóc petita i rodoneta.
Ave em diuen de nom
i Llana és el meu cognom.[6]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Alcover; Moll, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 Pàmies i Riudor, Victor (cur.). «Sants i festes diverses». Refranyer temàtic. l'autor, 25-11-2007. [Consulta: 15 setembre 2013].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Gomis i Mestre, 2015, p. 78-80.
- ↑ Amades, 1982, p. 766-776.
- ↑ Bassols, 1994.
Bibliografia
modifica- Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «avellana». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. IV. Estiu. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 9788434536739.
- Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2.
- Gomis i Mestre, Cels. Botànica popular catalana : dites i tradicions populars referents a les plantes (en català). La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2015 (Talaia clàssics, núm. 2). ISBN 9788494256462.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.