Julivert

planta herbàcia de la família Apiaceae

El julivert (Petroselinum crispum) és una planta de la família de les apiàcies, també anomenada família de les umbel·líferes, de fulles repetidament pinnaticompostes, de vegades crespes, flors verdoses en umbel·la i fruit ovoide, cultivada per les seves fulles, emprades com a condiment. És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània.

Infotaula taxonòmicaJulivert
Petersilie Gigant d' Italia Jungpflanze Erdpresstopf.jpg
Fulles de julivert
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Wikispecies-logo.svg  Espècie a Viquiespècies
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie Petroselinum crispum
Regne planta
Modifica dades a Wikidata

Dites popularsModifica

  • Api, alls i julivert, qui més hi fa més hi perd.[1]
  • Bleda vol dir encantada i freda; julivert, cap verd, i marduix, cap fluix.[1]
  • Cavall, dona i julivert, qui més hi va més hi perd.[1]
  • El peix per ser bo, sal i sucre, vi i julivert.[1]
  • Ja et conec, herbeta, que et dius julivert.[2]
  • Lo que es dóna, ja no es torna; i el que es perd, és julivert.[3]
  Allò que s'ha perdut no sol trobar-se.

Frases fetes i locucionsModifica

  • El julivert que no isca.[4]>[5]
  Quan una cosa no volen que es diga, que s'ha de mantenir en secret.
  • Ésser com el julivert, que en tots els guisats es troba.[3]
(var.) Ésser el julivert de tots els guisats.
  Ésser una persona molt aficadissa i visible, que es troba en totes les funcions, festes, actes importants.
  • Encara és verd, es juevert![3]
  Significa que una cosa està molt enrera, que caldrà que passi molt de temps per a esser viable (Mall.).
  • Vint sous de julivert.[3]
  Algú presenta comptes exorbitants en què demana gran quantitat de diners per coses insignificants (Mall.).

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Parés i Puntas, 1999, p. 307-333.
  2. Viladot-Puig, 2003.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «julivert». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. Sanz, Ferran. «Des de “L’Exili”: Evocacions…». Riberaexpress.es. Arxivat de l'original el 1457134771. [Consulta: 27 desembre 2014].
  5. «Manel Joan Arinyó ens conta llegendes urbanes». Segon vídeo de la trobada amb Manel Joan Arinyó a l'Esplai-Llibres. L'Esplai Llibres, 30-07-2013. [Consulta: 27 desembre 2014].

BibliografiaModifica