Balcó
element arquitectònic
Un balcó és una plataforma que es projecta des de la paret a l'exterior d'un edifici, sostinguda per columnes o mènsules, i tancada mitjançant una balustrada o barana, que comunica amb l'interior de l'edifici per una o més obertures.
 Balcó del Pavelló de Flore (Paris) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
modifica- Casa amb ruda al ballcó, no hi entra mai el doctor.[1]
- De dona de balcó no esperis afecte ni raó.[2]
- Dona balconera, gossa i malfaenera.[3]
- (var.) Dona balconera, dona mal feinera.[4]
- En casa de senyor, la mona al balcó.[3]
- Gat sobre balcó, no vol companyó.[5]
- Ni casa cantonera, ni dona balconera.[3]
- No vulguis el camp prop d'una riera, ni casa cantonera, ni dona balconera.[3]
- Per l'Ascensió, cortina al balcó.[1]
- Si no tens sol al balcó, ja et visitarà el doctor.[3]
- (var.) Si no tens sol al balcó, tot sovint tindràs visita d'apotecari o doctor.[3]
Frases fetes i locucions
modifica- Festejar per finestra de balcó.[3]
Es diu de qui parla de forma afònica.
- Tirar la casa pel balcó.[3]
- Fer una despesa extraordinària.
- Tirar-se pel balcó.[3]
- Expressió amenaçadora per qui vol mostrar desesperació, quan ha arribat al límit de les forces.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Amades, 2004.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 2 novembre 2024].
- ↑ Roig, 1991, p. 129-144.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «gat». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «vent». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Refranyer de les dones (en català). Tarragona: El Mèdol, 2004 (Biblioteca de tradicions populars ; 25). ISBN 8495559994.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Roig, Montserrat. Digues que m'estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62, 1991. ISBN 8429732810.