Obre el menú principal

Un balcó és una plataforma que es projecta des de la paret a l'exterior d'un edifici, sostinguda per columnes o mènsules, i tancada mitjançant una balustrada o barana, que comunica amb l'interior de l'edifici per una o més obertures.

Balcó
Balcon pavillon Flore Tuileries Louvre Paris.jpg
Balcó del Pavelló de Flore (Paris)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Contingut

Dites popularsModifica

  • Casa amb ruda al ballcó, no hi entra mai el doctor.[1]
  • De dona de balcó no esperis afecte ni raó.[2]
  • Dona balconera, gossa i malfaenera.[3]
(var.) Dona balconera, dona mal feinera.[4]
  • En casa de senyor, la mona al balcó.[3]
  • Gat sobre balcó, no vol companyó.[5]
  • Ni casa cantonera, ni dona balconera.[3]
  • No vulguis el camp prop d'una riera, ni casa cantonera, ni dona balconera.[3]
  • Per l'Ascensió, cortina al balcó.[1]
  • Si no tens sol al balcó, ja et visitarà el doctor.[3]
(var.) Si no tens sol al balcó, tot sovint tindràs visita d'apotecari o doctor.[3]

Frases fetes i locucionsModifica

  • Festejar per finestra de balcó.[3]
  Es diu de qui parla de forma afònica.
  • Tirar la casa pel balcó.[3]
  Fer una despesa extraordinària.
  • Tirar-se pel balcó.[3]
  Expressió amenaçadora per qui vol mostrar desesperació, quan ha arribat al límit de les forces.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Cinc mil, 1965.
  2. Amades, 2004.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 3,9 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 18 agost 2019].
  4. Roig, 1991, p. 129-144.
  5. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «gat». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  6. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «vent». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

BibliografiaModifica

  • Amades, Joan. Refranyer de les dones (en català). Tarragona: El Mèdol, 2004 (Biblioteca de tradicions populars ; 25). ISBN 8495559994. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Roig, Montserrat. Digues que m'estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62, 1991. ISBN 8429732810.